dijous, 21 de maig del 2009

GRACIAS

Mas o menos todos nos entrenamos para cierto evento, carrera, marcha, travesía, carrera de BTT, ascención o lo que fuera.

Dedicamos gran parte de nuestro tiempo libre, dejamos de disfrutar de la familia, nos quitamos horas de sueños, incluso a veces rozamos lo insalubre.

Llega el día H y en principio esta todo dispuesto y preparado, nuestro cuerpo y mente a punto para el sufrimiento, si si sufrimiento no nos engañemos en todas las carreras siempre se sufre algo...cada uno pone el limite de lo que quiere sufrir pero se sufre señores. Que ya lo se diréis los no practicantes de esta religión de correr por montaña; "Sarna con gusto no pica"...pues os tengo de decir que un m...con perdón...si que pica si y hay veces que mucho.

Pues lo dicho todo preparado, llegamos al sitio, recogemos dorsal, saludamos a conocidos o recién conocidos, calentamos (importante no hagáis como yo en la Travessa de Montserrat), y nos situamos en la linea de salida a nuestro gusto, que si delante que si no pierdo tiempo, no no mejor por en medio así tiran de ti o sera mejor detrás y así salgo a mi rollo....uff que dificil.

Bueno PUM y empieza el show, primeros metros, controlando la situación, voy flojo? voy demasiado fuerte? Hostias este mira que fuerte esta? Mira esta que buena esta...uy!! perdón esto a mi nunca me pasa (je je)....continuamos mas metros, kilómetros....seguimos pensando en lo nuestro, que si he entrenado bien, que bien que me encuentro hoy, o absolutamente al revés.... coño que jodido estoy, me duele aquí o allá. Esto no va ni para atrás, .

Lo dicho nosotros en nuestro pequeño mundo en la parte que podríamos considerar más egoísta de este deporte (si si que somos todos un poco egoístas), el disfrutar de nuestra soledad y nuestro hobby, aunque sea con cientos de personas alrededor haciendo lo mismo que nosotros...

.... pero muchas veces por no decir siempre no nos damos cuenta que esa carrera, evento etc...tiene un señor o varios que son los organizadores que se han tirado las mismas horas que nosotros o más preparándolo para que ahora estemos disfrutando de ella.

Tiempo marcando un recorrido, estudiándolo para hacerlo lo más optimo posible, solicitando los mil permisos necesarios, buscando patrocinadores, comprando bebidas, comidas, los tan preciados regalos de la bolsa....

Y puestos a hablar.....conocéis esas personas tan poco valoradas que están dándonos agua, bebidas isotónicas, plátanos, naranjas, frutos secos etc en los controles?..................los voluntarios.

Desde aquí les quiero agradecer su inconmensurable labor hacía todos los que estamos disfrutando en ese momento de una carrera y ellos simplemente nos están ayudando sin mas.

Quizá en alguna de la muchas carreras que participamos nos deberíamos de poner de acuerdo todos los participantes y llevarles cada uno de nosotros una botella de cava para todos ellos...

Una inmensa reverencia y abrazo a todos vosotros los voluntarios desde mi humilde corazón.

Salud y kilómetros.

dilluns, 18 de maig del 2009

XI Travessa Montserrat

Un dilluns qualsevol....li dit a la dona de fer una Travessa relativament curta per Montserrat (20Km), jo la faré corren....uffff sospira!!! però li dic que els nostres amics Paco i Nani també vindran....ah la cosa dons s'anima i també vindrà....

RECORREGUT:
Santa Cecília - Camí de l'Arrel - Pla de la Trinitat - Monestir -Sant Miquel - Sant Joan - Camí de Sant Jeroni - Sant Jeroni - El Camell de Sant Jeroni - Coll del Migdia - Montgròs - Coll de les Comes - Coll del Miracle (clar si arribes aquí sense, es un miracle) - Coll de Porc - Santa Cecília



Tots apuntats, s'apropa el dia de actes...

Diumenge 17 de Maig, matinada dels collons( a les 4 amunt), preparació de les bosses i a buscar al companys. Camí de Montserrat al cotxe amb bon ambient....arriben al Monestir de Santa Cecília, a peta de gent, després amb diuen que si els ha anat la ma amb les inscripcions aprox de 220 persones. Amb trobo amb la Mireia, coneguda de alguna cursa....

Escalfo 3 minuts i escacs, molt bé campió!!! jajajajaajaja.

I PUM!!! sortint rapidillos, ja comencen a pujar....anem direcció el Monestir de Montserrat pel camí del arrel....vaig bé, bones sensacions...arribo a les escales i cap avall, Hostias passa un tio cagant llets, si l'havia passat cap amunt....collons com baixa el tio....

Primer control Monestir, aigua i apa agafem la pista de asfalt direcció Sant Joan, es fa dura i pesada...algú amb comenta guarda forces per la pujada al Montgròs, que raó tenia. Continuem pujant, ara direcció Sant Jeroni i un cop allí començar la cursa de veritat...

...corriols típics de Montserrat amb arrels, pedres etc....començar un bon tros de baixada...i tornem a pujar i OPS Surprise surprise!!!....penso amb trucar a la dona i el colegas (Paco i Nani) però no porto el mòbil...paret de les bones s'ha de anar a 4 potes (grimpar)....com m'agrada això...i mes pujades de les bones, fins i tot amb cordes...alguna baixada també acollonant de debò.

Arribo al Montgròs bastant jodido, però porto mes de la meitat i això ja esta fet...tiro cap avall amb totes les forces...passo a algú baixant...arribo al penúltim control i amb trobo a la 2ª dona...comencen a baixa junts, algú del control li diu la Reina de les baixades....

....anem aprox 20 minuts junts...jo m'animo i veig una pedra rodona, sembla una pilota i li remato com el Messi ( algú crida GOOOLLLLLL)....apa una ungla a pari panteres, un dels records de aquesta Travessa, li dit que tiri....aquet cop a la pedra de veritat m'ha fet mal....arribo al ultim control....ja esta, ja arribàs....un ultim esforç....aquí amb costa corra...entre cansat i la p.... ungla.

Per fi, ja es veu el Monestir de Santa Cecília un altre cop.....Arribada.

al final 3,42 minuts que per la meva edat i estat de forma no esta malament.

Amb donen una samarreta i moltes coses mes de regal, un entrapà super bo, serà la gana??
Fen petar la txarradeta amb alguns dels que paren per allà, que si blanc que si negre que si dura que si no etc.

Ara amb toca esperar a la dona i el companys...ufff amb mataran quan arribin....segur que amb tocar dormir al sofà, amb "carinyo" que no sabia com era això dona...

Amb resum......

Un pedazo de travessa, molt bé parida i organitzada pel uesmap. Un molt bon recorregut aquí al costat de casa i amb zones molt tècniques, això si no us enganyeu son 20 km però amb molt de desnivell i dura dura.

Bé ara records al maquina que ha fet el recorregut dos vegades, que diu que se esta entrenant per Ultratrail d'Andorra, molta sort. Pel que he compartit algun tros del recorregut, al nanu de la paella, quin patiment pobre que no li arribava l'ultima amic, a la Mireia, i sobre tot als del uesmap moltes gracies.

Una abraçada des de aquí.

PD.

No he dormit al sofà.


Poso les fotos una mica comentades (fotos cedides pel Paco);


Les dones al pas del francesos;


Grimpant grimpant cap el Montgròs;






Quina Muntanya mes bonica;




Vistes des de Montgròs;





Tram de cordes;





I al final et donant un diploma i tot;

Que ja podríeu haver-me donat un diploma universitari.

Apa vaig a entrenar una mica.

dimecres, 13 de maig del 2009

Viento en Popa...A toda vela


Viento en popa a toda vela, no corta el mar sino vuela ( fragment de Canción del Pirata por Espronceda)

Així podrien definir les meves sensacions quan entreno els darrers dies, amb el mateix esforç faig de 2 a 3 minuts menys pel mateixos circuits que entreno habitualment, he baixat 3 kilos de pes, tots el dies tinc bon feeling, amb sento com si hagués begut ambrosia...

A mes a mes el altre dia vaig veure un vídeo de la cursa del Pedraforca 2008 i faig fluixejar veien com baixa el Deu de l'Olimpi Kiku Soler...(tot s'ha de dir que el altres 3 o 4 també baixen cagant llets)... un amic meu, que es molt sensat, amb va dir que el secret per baixar així es tanca el ulls i persignar-se...tindra rao??


Ja queda menys pel Cavalls del Vent i com deia al principi sembla que tot va "Viento en popa y a toda vela", ara es quan has de tindre mes compte amb les lesions i sobreentrenament, he començat a cuidar una mica la dieta també però sense obsesionarme.

Que com diu el fill de una amiga;, "el metge m'ha dit que cada dia amb tinc de rentar-me el calaixos". Al cap i a la fi el de la foto també arriba al seu objectiu....


dilluns, 4 de maig del 2009

Cap de setmana llarg.

Aprofitant un cap de setmana llarg i amb bones previsions de meteo, anem a Vendrell.

Alla la natura amb despara una grata sorpresa, en primer lloc l'indret on aniré a córrer que crec que es bastant desconegut i després un premi amb unes imatges bucòlics que podeu veure una mica mes avall.

El lloc:

com he dit al mateix Vendrell...

...Al costat del repetidor de TVE; Serra Pedragosa, Puig Lleó, El Raurel, Puig Claper, Roca Aguilera....

He fet dos sortides, totes dues son un recorregut circular. En tots dos casos la sortida ha sigut des de el Nou Vendrell.

En el primer cas son 9 kilòmetres, fen la pujada al Raurell, amb una baixada molt guapa i tècnica de moltes pedres. Perfil del recorregut;




Aquí teniu un vídeo no de molt bona qualitat però el mòbil no donar per mes.



Sembla que caurà el cel a sobre meu amb una estona, oi??


Doncs ara es quan ve el regal de la natura....després de mes o menys 50 minuts de esforç i pensant tota la estona "Caurà una de bona", al final el cel deixa caure quatre gotes i es converteix amb això;










El segon cas es de 10 kilòmetres amb una dura pujada fins al Puig Lleó, després ja ve baixada i planejant (es un dir) pel costat la tanca del Rioleon Safari i baixada final per la serra Pedregosa, Puig Claper i Roca Aguilera, podeu veure el perfil;





Tot s'ha de dit i agraí al Grup Muntanyenc La Lira Vendrellenca per el marcatge del recorregut, es impossible perdes.

Sembla mentira però las fotos son del mateix dia 1 de maig a les 19:30 aprox. i no era la fi del mon...