Como os venía diciendo

GPS i Mòbil o Moòbil i GPS

2011-06-10T14:39:00.000-07:00

Et regalant un mòbil amb el sistema android, amb càmera de fer fotos, que resulta que las fa millor que la càmera que tinc, amb internet, amb un bon grapat d'aplicacions que no faré servir mai i no se quantes coses mes...clar a tot aixo et preguntares i que te de veure amb córrer per la muntanya, doncs mira que resulta que hi han aplicacions per gravar el recorregut fet, per que sàpigues la velocitat, el desnivell de pujada de baixada, el ritme cardíac fins i tot, ull va falta un complement.

Ve després de mirar un milió de pagines, de llegir comentaris sobre les aplicacions, baixar unes tres o quatre, verificar la facilitat per fer-lo servir, per pujar les dades a internet, a facebook o on sigui, de verificar la qualitat de la senyal gps etc....un dic els dos que tinc instal·lades al telefon.

endomondo

L'unic inconvenient es que si no saps angles...vas una mica perdut per que fins i tot et parla amb angles.

sportstracklive

El concepte es el mateix que l'altre però amb castellà, per si no saps res d'angles.

ah també hi ha aquest altre que es mes com un Gps de tota la vida, una mica mes complicat de fer servir però crec que mes precís i totalment reconfigurable per un mateix.

oruxmaps

Coses bones que li trobo a fer servir el mòbil en comptes de un Gps, la duració de la bateria es molt mes llarg, puc escoltar musica dementre entreno, evidentment puc trucar a qui vulgui...que al cap i al a fi, si fas una sortida llarga o marxa llarga sempre portes el mòbil i a sobre puc fer fotos del recorregut.

Per ultim s'ha de dir que el meu Garmin ja fa uns mesos que esta mort (R.I.P.), per tant no fa faltar que compri un de nou.

Salut

ENTRENO

2011-06-09T04:36:00.000-07:00

Pues este es el entreno después de un Neumotorax, de momento todo funciona...

Gracias

si

TU CLAVE PARA TRIUNFAR

2011-06-08T10:00:00.000-07:00

REPOSO

La parte del ejerció mas olvidada es la recuperación, es casi tan importante como el mismo ejercicio.

Muchas veces nos apuntamos a un centro deportivo o iniciamos una actividad deportiva para mejorar nuestro estado de salud, perder peso, eliminar el estrés diario, conocer gente, recuperarnos de alguna lesión, pero con el tiempo se convierte el ejerció en un pilar muy importante de nuestra vida, una vez hemos tomado por la mano el habito de acudir a entrenar, el ritmo de las clases, las coreografías, nuestra fondo físico ha mejorado y somos capaces de aguantar esas clases que al principio no, hemos incrementado nuestro volumen de entrenamiento, se detectan cambios considerables en nuestro físico…perdida de peso, tonificación muscular, mas capacidad aeróbica, mayor resistencia. El ejercicio se convierte en una droga…y necesitamos de el para acabar nuestra jornada diaria, incluso cuando por problemas de trabajo, alguna enfermedad o por falta de tiempo no podemos entrenar, nos encontramos a disgusto con nosotros mismo.

Cuando este punto llega es cuando hay que pensar en el entrenamiento invisible, no todo es acudir al centro deportivo y hacer nuestras clases dirigidas o nuestro programa en al sala de fitness, o simplemente salir a correr, hay que comenzar a pensar en otros pequeños detalles muy importantes para mejorar en nuestra actividad deportiva o para evitar lesiones….la recuperación.

En un programa de entrenamiento bien estructurado debe existir la recuperación como parte de el, sea activo realizando cualquier otro deporte o actividad física al habitual de baja intensidad o el reposo absoluto, que tampoco significa estar un domingo en el sofá comiendo palomitas. Muchas veces tenemos la idea de entrenar mas y mas intenso cada día es la mejor opción para mejorar, esto nos llega a obsesionar y pensamos que no mejoraremos, y muchos menos si paramos durante unos días o no realizamos nuestro programa diario.

El cuerpo humano necesita asimilar el entrenamiento sea de tipo aeróbico ( cycling, Body Combat, T-Bow, Indoor Walking) o anaeróbico (ejercicio con pesos), y la mejor forma de que nuestro organismo lo asimile es dándole recuperación y descanso.

A continuación os presentamos una serie de factores que facilitan la recuperación;

El SUEÑO: Se considera como el medio natural imprescindible y a su vez más efectivo para acelerar y favorecer la recuperación, según la mayoría de los autores. En él se regeneran las células gracias a la eliminación de residuos del metabolismo del cerebro, lo que protege del cansancio. Durante el sueño se aumenta la secreción de la hormona del crecimiento, necesaria para la recuperación celular. No es lo mismo trabajar 8 horas en una oficina que trabajar descargando camiones 8 horas y después realizar nuestro ejercicio habitual, en ambos casos la necesidad de recuperación es importante pero en los que el trabajo es de mayor desgaste físico tendremos de preocuparnos mas por ella y prestar atención a los síntomas de cansancio y agotamiento físico, para seguir manteniendo nuestro cuerpo en perfecto estado de forma y seguir mejorando.

MEDIOS FÍSICOS (estiramientos, masajes, sauna, hidroterapia, crioterapia, recuperación activa...) Tras la realización de la actividad física, es conveniente establecer un adecuado trabajo de estiramientos que favorecen la recuperación de los tejidos activos sometidos a movimiento. Cuanto más intenso sea el esfuerzo, más importantes son los estiramientos, teniendo en cuenta las siguientes consideraciones, entrenamiento continuo (aerobic, cycling, Body combat, Duet Latino, Power Duet etc): se efectuarán estiramientos al final del mismo ya que contribuyen, de manera decisiva, a eliminar contracturas y rigideces musculares; entrenamiento aeróbico de larga duración (carreras, master clases, caminatas de larga duración etc): efectuar movimientos relajados a favor de la gravedad para favorecer la redistribución del flujo sanguíneo (existe acumulación de sangre en las zonas activas) antes de realizar los estiramientos que serán, de carácter pasivo , entrenamiento de tipo anaeróbico (pesas y Fitness): recomendable estiramientos de forma secuenciada, en principio (musculatura muy contraída y acortada) estiramiento pasivo con cuidado y lentitud, transcurrido un tiempo, estiramiento pasivo de mayor intensidad.

El masaje viene a definirse como la manipulación de los tejidos blandos con una finalidad terapéutica, higiénica y deportiva, mejora la circulación sanguínea, relaja el músculo, estimula los procesos de rehabilitación y aumenta la capacidad de trabajo.

La sauna es un baño de aire seco, cuyo efecto más notable es el aumento de la vascularización y por lo tanto activación del riego sanguíneo.

La hidroterapia, a base de contrastes de ducha (también podrían ser baños) de agua fría y calienta, que además de su efecto por la temperatura utilizada en el agua, desempeñan un gran papel por la presión de estas sobre el cuerpo. La ducha fría o caliente de corta duración tonifica los músculos e incrementa el tono del sistema vascular. La ducha caliente reduce la excitación de los nervios sensoriales y motores e incrementa el metabolismo. La ducha fría ejerce un efecto calmante.

La crioterapia o tratamiento con frío, previene de la inflamación. Se utiliza en forma de paños mojados en agua fría o hielo, inmersiones en agua con hielo, aplicaciones de bolsas con hielo o masajes con cubos de hielo.

La recuperación activa, se trata de buscar un deporte alterno al habitual, puede ser un partido de padel, nadar unas piscinas, una clase de clycling etc, con esto favorecemos el descanso de la musculatura mas implicada a diario, reposo articular y sobre todo reposo sicológico al no realizar durante periodos largo de tiempo el mismo deporte exclusivamente.

LA NUTRICIÓN: Al finalizar el ejercicio, el organismo está muy receptivo para rellenar esos depósitos vaciados, es el momento idóneo para proporcionarlos, Si le proporcionamos, en ese momento, los nutrientes esenciales, favoreceremos la recuperación y el organismo estará más preparado para afrontar la actividad del día siguiente, ya sea laboral o de entrenamiento.

¿Qué cantidad y tipo de nutrientes debe contener?. Los depósitos de glucógeno, es necesario que estén repletos para tener energía en el siguiente esfuerzo. Por otra parte, el tejido muscular es quien produce el movimiento, se contrae, recibe tensiones y sufre. Durante la fase de recuperación posterior al ejercicio, se repara el tejido para seguir manteniendo el tono muscular y evitar su degeneración. Para esto el organismo utiliza los aminoácidos provenientes de las proteínas . Por tanto, necesitamos los carbohidratos para reponer la energía y las proteínas para los procesos de recuperación muscular. Sin los carbohidratos nos quedamos sin energía y sin las proteínas el tejido muscular se degenera, pierde tono muscular se vuelve débil, y no genera la fuerza necesaria. En resumen, un suplemento posterior al ejercicio es necesario que tenga una parte de carbohidratos y de proteínas, siendo la proporción adecuada de éstos dependiente del tipo de entrenamiento realizado, (más proteína cuanto más desgaste muscular) pero siempre más cantidad de carbohidratos que de proteínas

AYUDAS ERGOGÉNICAS (productos legales y permitidos): Agrupamos bajo este concepto a aquéllas sustancias, de carácter natural o farmacológico, que consume el deportista para prevenir su salud y mejorar, en cierta medida, su rendimiento. Es conveniente destacar que estas ayudas se realizarán bajo supervisión médica y que no violan ningún código ético del deporte. Citaremos alguna de las más conocidas y utilizadas actualmente.

Vitaminas: Las vitaminas son sustancias que el organismo necesita en cantidades más pequeñas y que no puede sintetizar por sí mismo. Su función es regular un gran número de procesos esenciales para el metabolismo normal. La administración de vitaminas en periodos de grandes cargas es de gran ayuda debido a que se produce un aumento de las necesidades energéticas y por tanto aumenta el riesgo de padecer fatiga. Ante ello el suministro de vitaminas A, C, E, B, B6 y B12 es necesario. Actualmente estas vitaminas suelen venir con la dosis exacta, ya que las megadosis de vitaminas pueden producir el efecto contrario al deseado.

Antioxidantes: Cuando el organismo de un deportista realiza esfuerzos intensos y prolongados y con un alto consumo de oxígeno, pueden presentarse influencias negativas para nuestro cuerpo, debido a la aparición de los llamados radicales libres, entre los que se encuentran algunas formas de oxígeno activo. Estos radicales pueden repercutir en el organismo en forma de lesiones musculares, inflamación, envejecimiento. Para paliar estos posibles efectos negativos, existen unos elementos que actúan contra los radicales libres, son los llamados antioxidantes. Los antioxidantes principales de la alimentación son las vitaminas A, E y C.

Aminoácidos Ramificados: Estos aminoácidos no son usados por el hígado sino por el músculo para la formación de energía cuando el nivel de glucógeno se está ajustando. Son, pues una fuente de energía directa para el organismo, aumentan el desarrollo muscular, importante en situaciones de entrenamiento intenso de cara a la preparación de una competición, se favorece un aumento de la fuerza.

Cafeína: Como beneficios de el consumo de esta sustancia está demostrado que mejora la alerta, la concentración, el tiempo de reacción y los niveles de energía. Hace aparecer más tardíamente la fatiga, es decir, tiene beneficios sobre la resistencia. Además incrementa el uso de triglicéridos musculares (quemagrasas en procesos oxidativos). En dosis altas, su uso puede ser perjudicial, por los efectos adversos que produce.

Por ultimo recalcar que la actividad deportiva es una válvula de escape a nuestro estrés diario ya sea laboral, familiar etc, no lo convirtamos en una factor mas de estrés.

Y lo mas importante de todo tenemos de aprender a escuchar a nuestro cuerpo, cuando esta cansado, cuando nos duela, cuando nos moleste una articulación, la falta de sueño, la falta de energía, bajadas de defensas, son alarmas probablemente de sobreentrenamiento. Podemos utilizar varios métodos para calcular nuestros índices de recuperación y de mejora pero eso lo dejamos para otro articulo

Cursa Nocturna del Mussols

2011-03-30T01:59:00.000-07:00

Todo tiene un principio y un final...y yo vuelvo a estar al principio.

Después de 8 meses sin ponerme las zapatillas, bueno unas salomon que tengo para ir a comprar el pan, para correr. Decido participar en una carrera nocturna por las zonas que normalmente entreno. Son 10km me digo a mi mismo, si eso no es nada hombre, pero por otra lado me invade el miedo, llevo mucha bicicleta acumulada en las piernas y eso se paga....y mas en una carrera supuestamente rápida.

Día de autos decido ir muy bien acompañado y llegar pronto, por una vez....así seguro que encuentro a conocidos y amigos...y tanto que los encontré...si la familia te viene regalada pero los amigos se eligen y desde aquí os tengo de dar las gracias por los ánimos...y si es verdad Pau la mejor terapia son las zapatillas.

Debido a mi timidez decido salir por el final con mi "amigos" ...alrededor del km 4 no se por que extraña razón me encuentro bien, fuerte, finito, y no de Córdoba...pego un tirón y me encuentro solo...bueno con mas corredores pero sin los que había salido juntos...como veo que responden mis piernas, mi corazón y mi cabeza sigo apretando...creo que es culpa de la noche y no por que me confunda, que si también, ni por el trasero de la rubia de delante, quizá el ir teniendo que mirar con mas cuidado donde piso, me recordo un poco a las carreras de orientación...el frontal que llevo es peor que el de los chinos...vaya que resumiendo hago mejor tiempo del previsto y con la sensación de haber ido al 70%, no se si es bueno o malo pero me lo pase muy bien.

Un saludo desde aquí a Jaume, Pau, Jordi, Massa, Mireia ( un placer conocerte), Teresa y no se cuantos mas que me olvido, perdón.

Total que es miércoles y todavía me duelen las piernas, pero tengo una sensación muy buena...quiza me habia olvidado del placer de correr....

Un saludo

TATUATGES

2011-02-23T05:03:00.000-08:00

Després de tindrà aixo abandonat, poso unes fotos d'uns nou tatuatges fets aquest mati

OPEN HORIZONS

2010-09-27T08:49:00.000-07:00

Después de tres meses parado sin hacer casi nada de deporte, de sumergirse mi mente en el lado oscuro…quiero, me obligo a intentar ver el blanco otra vez en mi vida.

A primeros de octubre vuelvo a dar clases de Spinning, algo que tenia dejado por completo exceptuando alguna suplencia, en un nuevo centro deportivo que se ha inaugurado en Rubí, cosas de la vida…años y años dando clases y nunca había dado en mi ciudad…siempre se es profeta fuera antes que en casa…por supuesto tod@s estáis invitados a participar en mis clases.

Por cierto el centro es el DUERT SPORTS RUBI, pedazo de gym….

Es aquello de entreno y encima me pagan….que no esta mal.

Salud

XII TRAVESSA A MONTSERRAT

2010-05-17T14:28:00.000-07:00

Es massa d'hora...aixo es lo que penso...però "sarna con gusto no pica"....ja ja.

Desprès d'una sobredosis de............................................................. cafeïna

Que penseu eh!!!...el meu cos no respon...pot ser no ha respòs mai hi aixo donaria moltes respostes a moltes preguntes...

Agafo les coses per la cursa, que si aquesta samarreta no, millor la vermella o potser la verda i mitjons quins...uff no se..l'únic que tinc clar son les sabatilles que portaré...podria anar en pilotes nomes portant les sabatilles ja hi ha prou per corra i fins i tot potser en donant un premi...o algú de l'organització en fot un pedrego al cap...millor doncs amb roba...no sigui que tingui de cordar les sabatilles i aprofite algú de darrera "y Pim Pam Pum toma lacasitos"...i explica-ho a la dona, al nen..uff i a la mare, pobre deixa deixa....millor amb roba.

En Paco i jo anem per segon any a fer la Travessa de Montserrat organitzada per la bona gent del UESMAP....

Clar tant matina arribem d'hora, per una vegada...objectiu clar baixa temps de l'any passat.

...7,6,4,3,2,1...hi agafem el camí d'arrel, penso que tiro fort m'he deixat al Paco enrere, però al 10 minuts m'agafa...anem junts, les escales cap abaix al Monestir...sembla mentira 5 minuts per sobre de l'any passat, "algo falla nen"...pujada d'aquelles que si ho saps fot molt de mal...segon control i continuen perdent temps...Sant Jeroni...això cada cop va pitjor 10 minuts perduts...bé ara toca baixa una estona potser aquí li hi fotem Paco.

Sense anins de criticar...senyors / senyores de l'organització qui ha tingut l'idea de mollar tota la muntanya de Montserrat...baixa si que baixo si...mes d'un cop de cul...i de sobte una branca o una espassa no se...jo relliscant cap abaix i allò que apunta cap un gluti...Ostres en veig allà trucant al bombers amb un pal clavat al cul...sort en l'ultim moment vaig un cop de maluc, rollo lambada, hi nomes en rasca una mica a la cama...

Si que pica si la sarna con gusto...........

Continuen...cim Montgrós...

Ja esta fet això cap abaix a mort, un parell de pujades mes hi a tot tren...fins aquí havien perdut temps respecte l'any passat...ara es la nostre, estrenyen les dents...hi comencen a recuperar temps...passo per on l'any passat en baix deixar una ungle baixant amb la Sandra, un abraçada i un peto des de aquí, penso que segur que encara esta per aquí l'ungla......tenim a tocar a la tercera dona...fot-li Paco...l'avancen...aixo ja esta...sprint final i 12 minuts menys que l'any passat que per la nostre edat no esta malament.

Resum...

Molt bona feina de la gent de UESMAP, de tot cor, una Travessa bonica, bon ambient, molt bé marcada, que ja li agradaria a mes d'una cursa de les grans, bons avituallaments hi sobre tot molt bon rollo...a aquest any super samarreta i un pot de colònia que fa molt bona olor, per cert es d'home no??

Ja se per que es el coll de Miracle, es un miracle sortir sense d'allà....

re mes a dir potser com diu un tatuatge d'en Josef Ajram:

I don't know where the limit is but I know where it is not.

RIUDOMS LA MOLA RIUDOMS

2010-04-27T14:27:00.000-07:00

Hi ha coses que no es poden conjugar...

Beure moltes moltes (no esta repetit per error) cerveses el dia d'abans.
Dormir poc.

Si sumes aixo a la Marxa que van fer diumenge passat de 53 km el resultat es; patiment.

En Paco i jo van fer aquesta marxa...que puc dir;

53 km, molta gent, ja començar la caloreta, molt d'asfalt, pèrdua de les bones a Mont-Roig del Camp per mal senyalitzat, aprox 20 minuts donant voltes com dos "tontitos"...

Però aixo si amb llocs molt macos;

la Mola

Colldejou

vista de l'ermita de la Mare de Deu de la Roca

Aquesta no se on es

Últims 15 km planers i asfalt....massa pel mes gust. Al final bon entreno amb una experiència neguitosa de pèrdua, que malament es passa.

Vaig poder saludar en Fuentes a la sortida, una abraçada nen des de aquí.

Don Quijote i els Molins de vent

mirant lo recorregut

Salut i Muntanya

CAMINADA VALL DE LORD

2010-04-07T13:32:00.000-07:00

Material Preparat

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida !Ay Dios!

Tot s'ha de dit gràcies a un company de feina se que el dissabte dia 3 hi ha un caminada a prop d'on estic passant les vacances de Setmana Santa, que ja puc dir que ni setmana, nomes van ser 5 dies, ni molt menys santa...total que decideixo deixar el retirament que estem fem a una casa rural, lo mes important sense tele, sense cotxes, sense gent...i m'apunto a la caminada.

Tríptic

Son 16km amb mes o menys 900 metres de desnivell amb una alçada màxima de 1450 metres, que en total no esta malament i mes després de la Marxa de la Selva del Camp. Arribo a les 7:45 i en teoria la sortida es a les 8, i una M... ja hi gent que ha sortit caminant...jo puntual surto trotant, als 2 km ja comença lo maco d'això una pujada que ja posar a la gent a bufar i en fila d'indi, mes d'un ja li sobra roba, jo començo a caminar, començo a avançar gent...segons el perfil son 8 km de pujada i la resta de baixada, guardo forces, amunt en diuen que arribo el 3...Va hombre li dic jo.

Hi ha un nano, 17 anys, hi en diu que si, que ell es el segon...anem tots junt cap avall...Hostia con tira...li dic nen marxa...els meus peus no estan recuperats del 67 km...de cop i volta en passa un altre...ara aixo ja comença a ser normal...però quan quedant 5 km en trobo un que en teoria era el primer quan jo estava a dalt, va caminant...i el passo.

Perfil

...fem un tros realment espectacular a la vora del riu de Valls, passant el Gorg de l'Olla i creuant el riu un parell de cops...tros final de corriol i pista per sortí de nou al poble...per sorpresa meva i de la familia que encara algú no s'ho creu arribo el tercer....com es nota que els bons no estaven i los que estaven ...doncs aixo per arribar jo el tercer....

...crec que al final van participar 1450 persones i crec que com a molt corren ho fan fer 50 ...todo dicho...

Ah felicitats a l'organització un 10, que hi han marxes, caminades he inclús curses que no estan tant be marcades i organitzades com aquesta.

MARXA DE LA SELVA DEL CAMP O DE LO PUTO VENT

2010-03-29T13:45:00.000-07:00

Molt de vent, esforç, sol, dolor, suor, satisfacció, amistat….

Aixi podria resumir l’ultima marxa….la Marxa de la Selva del Camp, muntanyes de Prades.

Tot començar fa uns mesos, que es mes o menys quan t’has d’apuntar, clar després si estat lesionat, o et surt cap compromís doncs te en fots. En Paco i jo van decidir fer acte de presencia a aquesta Marxa, per ell la primera, potser aixo es lo que en tenia mes acollonit, si que es veritat que per un mateix ja sempre porta aquella por de no se si en trobaré bé, si serà el meu dia, si tindre cap mena de problema, ja sabeu de que parlo.

Després de unes quantes setmanes de bons entrenaments per tot arreu, asfalt, muntanya, i varies distancies (llargues, curtes, mitjanes) i sobre tot sense cap mena de lesió. Estava segur que al menys la podrien acabar amb condicions físiques correctes….

...Dissabte les mes meves pots anaven en augment, en Paco s’havia queixat d’un bessó de la cama, no del seu germà bessó, que no en te …arriben al poble, de seguida ja ens trobem un bon grapat de correctas…quins tarats estem fets, trobo al Paco i anem agafar el meu pitrall..ja amb tot preparat per la sortida foto de rigor amb tota la colla

Foto d'en Jordi Ballesta

Parlo amb en Pau, que li acompanya en Escurço negre i en Jose…que aniran tranquils i corra mes cap al final de la marxa…dit i fet per evitar surtin tots junts, per evitar sortir a mort, cosa que en Paco m’havia fet prometre que no faríem.

Quin nivell…aquí tothom diu que jo estic cascat que jo vinc nomes a caminar, que la marató del Congos t, etc etc…

Dieta pre TDS del Pau, hidratació de la bona

K…b…r…o…n…s al km 5 ja comencem a trotar….aquí ningú arronsar…tos volem anar els primers del nostre grupet….algú que diu que ha passat mala nit ja s'en va...van passant el kms i a les baixades trotant...algú pla també. La pujada al refugi de Cogullons...que quasi s'en cauen el similars a la pujada per que el Paco, que la resta anaven patim per ell, va fotre un "atxazo"...

...baixam cap a Prades en Pau no se que diu de la setmana Santa i les penitencies...i escolta dit i fet, deixa una bamba al fang i amb el mitjó al peu nomes el fica a una bardissa mes gran que ell....quin home...i quin mal...

Prades podríem dir lo mateix que ha Ponts (Lleida) parada i fonda...entrepà de botifarra, cocacola, alguns continuem amb la dieta pre TDS (beer i cigaló)..continuem amb ànims renovats. aquí es quedem dos companys snif snif...

Control de la Mussana i ja nomes 12km i aixo esta fet, aquí ja decideixo fotre l'ultim cop i marxo sol, en Pau es queda, passo a la Gemma i en Paco en diu que ara si sembla que va tocat....i una merda en 10 minuts el sento darrera meu a tota llet...serà cabrón...passen l'ultim control l'Albiol...cap els ultims 4 km un tros de ciment molt mal parit de baixada i torno a marxo sol, en Paco torna a dir-me que va petat...y al 5 minuts un altre cop el sento darrera meu...aixo ja pasa de castaño oscuro...

Arribem al Poliesportiu, saludem als campions que han arribat abans que nosaltres, i marxem.

Res un bon entreno que per algua cosa servira segur...apart de per tenir una ampolla al dit petit, que en Paco esta millor de lo que diu, i mes d'un farem servir aixo de....tira tira que jo espero al Paco.

ES BUSCA

10.000$

PACO

CSO LA FABRI-K AIXO NO VA DE CURSES

2010-02-14T05:02:00.000-08:00

Info Facebook

Mes info aquí i aquí

III Marxa del Montserratí

2010-02-08T12:37:00.000-08:00

Si conjuguen bona companyia, un dia amb sol, una bona marxa...bones sensacions de carrera i amb millor temps del esperat...estic parlant de la III Marxa del Montserratí de ahir.

Vaig anar a fer-la, distancia 20km. Tot s'ha de dir molt divertida amb una mica de tot, pista, corriols tècnics, asfalt... bon ambient i molt bé marcada...

A la sortida ens trobem uns quants correcats (no dic noms que segur en deixo algú), sortim junts en Isma i jo...per cert després fen la ST pos cursa amb diu que anava massa fort a la sortida...això s'avisa rei, que per mi també era massa fort....total que ens separem....ja et demanaré el pis, el cotxe i la pensió Isma....xino xano anar fen arribo a la mitat de la cursa, amb trobo bastant bé i apreto de valent....en un no res en diuen que 4 km i de baixada tots....a muerte!!!

Millor temps del esperat

Doncs res mes a dir no mes que gracies a tots i felicitats a en Jaume i al Koala's team

Salut.

TRAIL BLANC 2010 AX LES THERMES

2010-01-25T09:45:00.000-08:00

,,,podria dir que es durilla....doncs si ho es.

...podria dir que es va fer un tap de collons al primer corriol....doncs si.

...podria dir que hi havia neu però també molt de fang...doncs si

...podria dir que el francesos no demanant pas per avançar-te...doncs si

...podria dir que després de compartí 2 o 3 km amb algú en diu no se que amb francès i li dic;

"se ne pas parler français" i li queda una cara...

...podria dir que l'organització deia 1100 metros de desnivell i el meu gps posa 1600.

...podria dir que hi havia una baixada de nassos amb molta neu....i lliscant cap abaix per que no es podia corra...

...podria dir que els 2 últims quilometres anava amb una "pajara" de collons....doncs si.

i no parlo de "pajara" de dona de dolentes intencions o costums... que expliqui el clave la meva cara a la meta...

Ara relato del dia d'abans...

Sortim dissabte de casa meva en guido, Paco, en ropits i anem cap a Ax, que es espera jordipapiol, la seva dona i en ardillita, tots de correcats a un camping on tenien reservat un bungalow...arribem massa d'hora o potser massa tard...a les 12 del migdia però ja sent sap això estem a França...

Donem una volta pel poble, i anem a dinar tots junts al bungalow d'en jordi....per fluixejar lo que menjar el guido...mig kilo de macarrons amb escopinyes, tonyina i no se que mes per ell sol...i de postre un troç de truita de patates....ens anem al nostre bungalow i deixen totes les nostres coses i marxen a recollir dorsals fem una passejada pel costat del riu...recollim dorsals i regals...bé regal millor dit.

Jordi i la seva dona van a provar les termes del poble....d'aquí el non, que pensàveu??

Nosaltres anem a prendre unes birres...bé ho deixo aquí...també s'hi apuntant en sioux i en clave...passar el temps i decidint anar de tornada al camping que se esta fen de nit...

Sopen pasta clar...i a dormir d'horeta.

podria dir que he gaudit com mai corren a la neu...doncs si...era la meva desvirgada....

podria dir que van anar al "repas" de després de la cursa....doncs si.

podria dir que he gaudit de bona companya....doncs si.

podria dir que van agafar caravana al puto túnel del Cadí....doncs si.

Res un bon cap de setmana amb molt bona companyia, coneixen correcats nous.

Salutacions a en guido, ropits, jordipapiol, ardillita, clave, sioux, la dona del jordil, en Paco...

I sobre tot gracies Jordi per trobar el camping i per les polaines.

Fotos fetes pel Jordi

2009-12-31T09:36:00.001-08:00

Nadal

2009-12-28T08:51:00.000-08:00

25 de Desembre..........Nadal

Pujada a la Mola per Nadal

Foto de Internet

Es fa cada any sortint des de Can Robert fins al cim de la Mola...ves per on que decideixo anar aquest any, la primera vegada, després de anar-me a dormit a les 2,30 la nit de Nadal en llevo a las 7...

En trobo un grapat de coneguts de corredors.cat; En Guido, Sergi78, Pau, L'Avi Mena, L'Abuelo, en Pau etc...algú del meu poble també.

Començo tranquil la veritat no he escalfat massa...primer tros per pista i des de Can Pobla agafent el camí del Monjos això ja trempa cap amunt...al final arribo dalt amb 35 minuts....ufff quin temps mes dolent...a dalt en trobo amb la sorpresa del dia, potser el premi per haver matinat

Foto d'en Ropits

Si es Mallorca des de la Mola, diuen que es molt complicat trobar el dia que es veu...doncs mira van tenir sort.

Un matí de Nadal diferent, amb cursa inclosa, trobada de coneguts i un espectacle visual....que mes li podia demanar al Papa Noel...

Aprofito per felicitar-vos les festes i bon any nou.

Marxa de la Roca (Marató de TV3)

2009-12-13T10:03:00.000-08:00

Un mati fred de nassos, en Paco i jo anem cap a la Roca del Vallés amb el patiment de no saber si plourà o no...com era de esperar l'impermeable els en deixat a l'armari de casa...quin parell. Arribem a la Roca del Vallés i ens hi fotent un cafè amb llet, a tot això anem a fer una marxa de 12,5 km per muntanya que es part de la marató de TV3, hi serem una mica solidaris i tot. Fem inscripció amb temps de sobre, estrany amb mi per cert. Fins i tot tenim temps de escalfar uns 20 minuts. Tots preparats a la sortida, corredors (per cert bastants) i caminadors...i pum (petardazo) per si algú veí estava encara dormint, pobres. Sortim per sorpresa meva al principi de tot seguint a un cotxe de la policia....per una vegada van davant ells i no darrera meu.

Anem massa ràpid i veig que el Paco començar a patir, afluixen una mica el ritme...i continuem.

En Paco i Jo

Arriba el km 7 començo a tirar, deixo al Paco, començo a passar gent i veig que ja hi arribem, aquest 5 últims km s'han passat volant..arribo a meta amb una hora i 5 minuts.

Al final coca i xocolata desfeta. En fet un bon entreno.

Maratón Pirata de Montserrat

2009-11-22T05:15:00.000-08:00

Voy a comenzar haciendo una pequeña referencia al titulo de esta entrada, en un principio el organizador de la maratón la denomino pirata debido al ser una carrera sin permiso institucional, sin patrocinadores, quizá sin corredores (se ha demostrado que este ultimo punto si alguien dudo, se equivoco, al final 40 valientes o mejor dicho sonados/as de la montaña se dieron cita).

La foto es de Pau de corredors.cat

Haciendo un símil culinario...si añadimos un mucho de muchas ganas, mucha ilusión, una pizca de voluntad por parte de todos de pasárnoslo bien, un marcaje del recorrido insuperable, unos avituallamientos excepcionales con voluntarias dispuestas a ayudar, por los que yo pase solo había chicas bien guapas, un recorrido bucólico, quizá este ultimo punto habría que destacar que mi montaña preferida es MONTSERRAT...esta a 20 minutos de mi casa y puedo encontrar lo que me gusta; zonas técnicas, pistas, subidas infernales etc..retomando el tema, sale un plato para servir en la mesa que ni el mismísimo Carlos Arguiñado o Ferran Adria...de 15 estrellas Michelín.

Mi carrera...

Me decidí por hacer la corta, alrededor de 23 km con 2100 de desnivel, eso decía el GPS. A las 8 tomábamos la salida 8 piratas, entre los piratas 2 mujeres. Por una vez la cuentas salieron bien, si no entrenas Carlos sufrirás y sufrí mucho, mi anarquismo en el entreno... que cuando puedo no entreno y cuando quiero tampoco, me paso factura en la primera subida a Sant Jeroni, como dice la canción "la primera en la frente". Una vez arriba vino para mi lo más excitante la bajada por la canal de Sabn Jeroni, cuantas veces la hemos subido todos?, pues es alucinante bajarla... vamos en dos palabras IM PRESIONANTE. Después de un merecido avituallamiento en Santa Cecilia, gracias Montse, retomamos el camino, toma como en la canción "la segunda en el pecho," duro trayecto hasta Can Massana donde esperaba otro espectacular avituallamiento. A partir de ahí a apretar, que no pude mucho. Cabe destacar que hacía el kilómetro 19, tenía poca sangre por mi ya dañado cerebro...y vi una cinta que marcaba sendero de la derecha, pero mi miope vista y mi cerebro sin sangre (toda estaba en mis piernas) me decía si hay uno a la izquierda mejor, y tal vez por algún motivo político o idealista no tire hacía la derecha...pero tampoco hacía la izquierda...y me fui para el centro...por cierto había un zarzal guapo guapo, vaya de campeonato fijo...me hice polvo brazo y pierna izquierda.

Pero con llegar a meta no había acabado esta Maratón Pirata de Montserrat, después de una buena charla con cervezas y ver llegando a los maratonianos, nos fuimos a rellenar nuestras barrigas con buena carne a la brasa, y para final de fiesta diploma de asistencia y camiseta técnica.

En resumen y siendo sincero...le llamaste pirata CarlesMartorell(el organizador de la misma) a tu carrera, si si por que es tuya, pero de Pirata tiene poco, un 10 en todo...mejorando a muchas carreras "oficiales".

Solo me cabe decir y guardar en la memoria que yo estuve allí.

Gracias a todos y en especial a CarlesMartorell y Pedro.

La canción es Cruz de Navajas de Mecano.

FELICIDADES

2009-11-13T06:46:00.000-08:00

Todavía no he comido, llevo varios días que como mal y duermo peor, y este puto constipado no me quiere dejar....
Una hoja en blanco, una cerveza en la mesa y un cigarro quemandose....y no se de que queria escribir...esta mañana en el bar mientras tomaba un cortado le he dicho a alguien, ahora no recuerdo a quien;

- llevo unos días que la mierda me llega hasta los tobillos.

El o ella me ha contestado:

- que suerte a mi me llega hasta el cuello...

-le he dicho SUERTE!!!! que me he caído de cabeza al pozo de la mierda.

Bueno por donde iba...hace días que no entreno, me falta tiempo, me duele la cabeza y cuando tengo tiempo no me apetece...vamos bien.

Suerte que un poquito de felicidad entre la oscuridad siempre la encontramos y hoy... tu sonrisa, tus ojitos azules, tu inocencia infantil, donde la hemos dejado los mayores, tus nervios me han despertado y me hace volver a ver un mundo de colores...quizá los mundos de yupi...pero es es mi trocito de cielo en la tierra...estar junto a ti.

Felicidades Pau 5 años ya....

Montserrat Nord mes fotos

2009-11-10T11:41:00.000-08:00

Aquí teniu mes fotos del diumenge.

Fotos 2

Salut i muntanya.

Montserrat Nord

2009-11-09T08:12:00.000-08:00

Cursa que he corregut dos vegades...però aquest any decideixo no corre per aquesta meravellosa muntanya , pel problema al bessó, això si he decidit anar a fer fotos i saludar alguns correcats.

En tingut un protagonista no esperat "lo vent"...collons con bufava, fins i tot donava por.

Saludo a uns quants coneguts i amb preparo per la meva missió, fer fotos....

Diumenge que passara a la historia de Montserrat....he rallat el terra segur amb les dents de l'enveja...
Aixo si senyors i senyores "chincha rabiña" que mestres anau pujant cap al cim, Sant Jeroni, la Montse, l' Ana i un servidor es fotien un entrepà de pernil entre "pecho y espalda".

He fet un grapat de fotos...

aquí teniu unes quantes.

la resta l'estic acabant de reduí per poder-les posar a la web picassa.
I vaig tindre la sort de poder fer-me una foto amb el Deu del Olimpo Kiko Soler.

Tornem

2009-10-31T14:29:00.000-07:00

Desprès de 4 setmanes parat, si si un mes!!!!

Tot per culpa de un lesió...semblava poca cosa una petita contractura...però al final ha estat un trencament fibril·lar del bessó extern. Ah!! quants quilometres perduts pensaran alguns, que ja podries haver fer un altre cosa home diran d'altres...pues mireu el fet de tindre vacances forçades...això si cap a la segona setmana tenia mono.....m'ha fet estar mes temps amb la família, gaudir mes del meu fill, de la meva dona, de la meva sogra jajajajajajaja "que te lo crees tu eso".
He tingut d'anar al fisio...quines mans te aquest home...que cabron quin mal que fa, sort que no sempre...quin far de fer estiraments sense poder corre...quin mono...
...a mes amb la sort de que no fa molts dies va ser el meu aniversari i amb van caure varies coses per corre...que si una motxilla, que si un buff, que si mitjons...i jo a casa amb tot nou, les bambes noves també....

S'ha de dir estem una mica sonats el corredors...bé algú que d'altre de una mica res de res....esta molt sonat...fins i tot al cap de 3 setmanes el caracter havia cambiat una mica, als matins amb despertava amb mala llet o potser es que estic a tocar dels 40....que le sait?

Superació

2009-10-21T09:42:00.001-07:00

Aquí tenim un exemple de superació i amor per un fill...avis fa saltar les llàgrimes.

Salut

CLUB SUPER 3

2009-10-18T10:09:00.000-07:00

Això no va de curses...nomes es la festa del club super 3 que hem sortir tota la família al telenotícies de tv3.

http://www.tv3.cat/videos/1559389

A veure si ens trobeu....

Marató Pirata de Montserrat

2009-10-14T13:53:00.000-07:00

Aixo es lo proper que s'esta preparant pel novembre...atenció al concepte PIRATA, per veure mes info passeu per http://www.corredors.cat/index.php?topic=6745.0 .
Poca conya que això te pinta de ser molt dur...casi tant com un cap de setmana amb la sogra...o potser unes vacances....que ja es "jodido" .

Per si algú encara no ho te clar aquí us deixo un vídeo vista d'ocell.

s'ha d'agrair a en CarlesMartorell i a en Pedro la posada en marxa d'aquesta primera Marató Pirata per Montserrat.

Sabatilles

2009-10-04T12:00:00.000-07:00

Quina cosa mes complicada això de triar unes sabatilles per córrer per la muntanya.

Normalment tots hem provat un bon grapat de sabatilles fins trobar les que ens van de p.m. i de vegades encara estem buscant.
Sempre hi ha algú que et diu...Doncs jo faig servir aquestes i van de conya nen....tu fen cas del teu amic...vas i las compràs...toma 100€ o mes i després a tu et senten com un cop de peu al collons...o no acaba la cosa de anar del tot bé.

Sort que ara tenim Internet i el bon grapat de fòrums que hi han...i es podem trobar consells, comparatives, experiències etc...i sempre tenim els coneixements tècnics del benvolgut i estimat venedor de la tenda de sabatilles....bé no sempre es així---que hay cada pieza....però això ho deixem per un altre dia millor.

Jo he tastat moltes sabatilles...quan feia curses de orientació vaig tindre unes Salomon XA Comp però les antigues, son de color vermell...encara les tinc per casa...que bé que anàvem...es van trencar al campionat de Catalunya de llarga distancia de orientació....ehhh que vaig fer un molt bon paper....crec que el 17...OJO que no van ser 18 nomes...

Després van vindre aquestes Salomon XA Pro 3D XRC...que ha mi personalment amb fotem mal les plantes dels peus si hi han moltes pedres. Peró de tant en tant les faig servir.

Com les Salomon ultimes no van triomfar vaig fes un canvi radical i vaig passar a unes Vasque Velocity Vst ( no tinc foto), bastant bé, còmodes, bon agarre etc però van durar aprox. 7 mesos.

Després van vindre les Vasque Velocity a secas...aquestes molt millor...son mes "zapaton" però les puc fer servir per tot tipus de curses i/o entreno.

I dissabte passat uns quants estaven fem la cursa del Cavalls del Vent jo vaig a anar a una tenda molt coneguda de Barcelona per atletes i succedanis, si en regaleu unes sabatilles poso el non senyors, i vaig adquirir les famoses Brooks Cascadia 4...seguin els molts consells de amics, coneguts, el suposat tècnic de la tenda etc...toma altres 100€...ja veurem quin resultat donem...pot ser tinc sort i ja la he trobat...o potser tindre de continuar amb la recerca de les sabatilles perfectes....es clar per mi.

Ah!! se m'oblidava per córrer per asfalt tinc aquestes Mizuno.

Nuevo curso

2009-09-10T10:07:00.000-07:00

Bueno tenia esto un poco abandonado no??....es lo que tiene las vacaciones.

Por mi parte me he tomado 3 semanas de asueto, realmente casi total por que en estas semanas entre bicicleta y correr he hecho 80 kilómetros, eso si he realizado pleno ejercicio veraniego de jarras de cerveza y tapitas en distintos chiringuitos, incluyendo varias barbacoas nocturnas con varios litros de alcohol variado, entre cervezas y estupendos vinos de nuestra geografía.

Que ha dado como resultado 3 kilos de más alrededor de mi barriga mayoritariamente.

He visto en corredors.cat que Kilian Jornet volvió a ganar la UTM, menudo CRACK...
y que hay un gran interes por la carrera de octubre del Cavalls del Vent, animo a todos los valientes, y en especial a Sergi (lo que sufrió el pobre con el intento fallido que tuvimos), métele el hachazo nen tu que puedes, y al resto también mucha fuerza en las piernas.

Ya empieza el nuevo curso, los niños el lunes ya al cole....que ya tocaba....y yo por mi parte preparando nuevos retos...esta vez muchos que luego muchos no salen bien o ni siquiera se pueden intentar...que si lesiones, compromisos, familia etc...

El otro día intente salir a correr....joder como pesan esos 3 kilos...me dolía todo; cadera, rodillas, pies, tobillos...incluso como dice un amigo mío el "tubillo" también...
Ufff ahora me toca apretar los "calaixos", como dice el hijo de una amiga mía, y perder esos kilitos o por que no alguno más.

Salud y montaña.

PD

El hijo de mi amiga se refiere a las muelas (queixals)

Esos locos corredores de fondo

2009-08-29T03:30:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=22NOj9tJ6wE

sense paraules.

1000 entrades

2009-08-06T02:46:00.001-07:00

Increïble ja porto 1000 entrades al blog....jo no he entrat tantes vegades ehhh...

bé moltes gracies a tots.
Gracias
Thanks

Collserola o la Dimensió desconeguda

2009-08-06T00:01:00.000-07:00

Avui us explicaré una historia una mica surrealista o potser Kafkiana...

Últimament cada dimecres amb el meu veí en "Mike canyitas blue eyes" fem una escapada amb BTT.

Aquí el teniu al Mike:

Doncs després de unes setmanes de descoberta de les muntanyes i rodalies del nostre poble, ahir parlant al matí, van decidir fer una escapada per Collserola...en "Mike canyitas blue eyes" amb diu que ell busca la ruta per aquesta tarde, que ha trobat un blog i allò s'ho coneix de petit.

6 de la tarde preparant les nostres makines al cotxe i comentant la ruta...mes o menys serà això;

Sant Cugat del Vallés, Pi d'en Xandri, Can Borrell, Pantà de Can Borrell, Sant Medir, Carretera de l'Arrabassada, Casino, Montjuïc....

Sortint direcció Sant Cugat, arriben baixen les bicicletes, últims preparatius i comencen molt animats.

Primer tram de pista forestal i ja el tenint aquí el Pi d'en Xandri

Continuem fins arribar a Can Borrell, camí sense cap mena de complicació tècnica...ens anem direcció el pantà de Can Borrell, aquí Mr "Mike canyitas blue eyes" no li arriba bé la sang al cervell i amb porta per un camí erroni, il·lusos de nosaltres no ens varem donar fins després de una bona estona...que l'havien cagat...visiten el pantà, esta com el recordava, i tiren cap a amunt....després de donar voltes per una urbanització, de no trobar el camí, veiem un cartell que marca Sant Medir el seguim....Hostias un camí estret i amb un bon grapat de branques i punxes, me cago en to lo que se menea, tots el braços i cames esgarrapats, ara la dona pensara que he estat amb una "rubia con ojos de gata"com diu la cançó...unes pujades am roca que no es pot anar amb bici...be si es pot anar però com a la foto;

I després de 1hora i 30 minuts de patiment arribem a Sant Medir (per qui no ho sap, s'arriba amb 10 minuts des de el Pi del Xandri)...jajajaaj no esta malament guia "Mike canyitas blue eyes"

Font de Sant Medir (jo i la meva makina)

Des de aquí anem fins la carretera de l'Arrabassada i refem el camí fins Sant Medir i ja cap a Sant Cugat....gaudint dels salts i la baixada per pista ample.

El repòs del guerrer:

I com a punt final ATENCIÓ;

SI TROBEU AQUET BICHO NO LI FEU CAS SOBRE LES INDICACIONS.....HO US PERDREU SEGUR...

Cavalls del Vent

2009-07-13T01:19:00.001-07:00

Fiasco total!!

Al final no ha pogut ser...

Divendres passo per Manresa i passo a recollí al Sergi i anem junts cap al refugi del Rebost, la veritat no ens coneixen de res però hi ha bon rollo, molts nervis i moltes ganes....

Arribem d'hora al refugi, podem fer trucades a la família per dir que hem arribat, preparem les coses per l'endemà i ens disposem a sopar...

...macarrons, carn i amanida quin "pedazo" de sopar, compartint taula amb una parella molt maca...també ens trobem al Jta de corredors.cat, una abraçada des de aquí. Hora de anar al llit mes o menys les 21,30...que demà a las 3,30 amunt....

Quina meravella de nit, entre el nervis....i un pedazo de....donar igual... que roncava con 4 tios junts o mes....aquest a de viure a la illa de Papillon, de veritat home mirat això......

4,10 sortint del refugi....sort del gps...per que no trobem bé les marques i hi ha un tros de bosc que no es veu res de res (nomes de tant en tant un ullets, cavalls i vedellàs) , arbres caiguts i marques perdudes...2 horetes i arribem al refugi Niu de l'Aguila...collons con bufa el aire aquí..........no parem ni 5 minuts massa fred.....

Amb 5 hores arribem al refugi Serrat de le Esposes...de moment sembla que tot va bé....anem cap el proper després de una coca cola.

Encreuament Font freda....hostias el quàdriceps de la cama esquerra li donar per enrampar-se de debò....estiro, prego, maleeixo... en Sergi amb donar ànims....sembla que passa....baixen fins al altre refugi trotant.....un grupet de nens i ves per on....el Kilian Jornet.....que esta entrenant al nens ens diu....de la impressió ni pensen en fer una foto amb ell....quin parell....

Refugi Cortals de L'Ingla........un cafeto i a continuar...

Ara ve un tros que s'ens fa pesat.......la cama no va bé.....tornant les rampes....callo com un puta i intento continua...però no va.....pateixo pel meu company va desmoralitzat per culpa meva.....

Refugi Prat d'Aguiló parem a dinar i aprofito per estira......això no va bé...parlem de retirar-nos, la cama diu si, el cap i el cor diuen no..........sortint direcció Lluís Estasen...la primera pujada s'en va durisima rampes cada 5 minuts......el tros pla intento trotar...........ufff no puc........la pista igual trossos si trossos no, però mes que no......

Lluis Estases ens retirem......joder que dur que es aquest esport....la primera que plego i la primera vegada que tinc enrampades i nomes portaven com a molt 30km....i a sobre amb un company que no coneix de res....mira aquestes coses si et passant sol dons vale o amb algú de confi....però el pobre segur que esta pensant l'escanyo o no.....

Aquí us deixo un link de fotos posades i fetes per en Sergi.

http://picasaweb.google.es/sergicots/CavallsDelVentFiasco#

La nostre cara era un poema, de decepció....

Sergi una abraçada molt forta des de aquí i gracies per aquesta bona estona.

Salut

A falta de Pan....

2009-06-22T02:24:00.000-07:00

Doncs aquet passat dissabte tenia d'haver fet el Cavalls del Vent però la mala sort, vaig tindrà febre i amb deixa bastant fluixet, no va poder ser....per tant diumenge vaig fer una sortida pel costa de La Bisbal del Penedes .

Vaig anar al Castell del Montmell, la creu i a la Talaia del Montmell, un recorregut d'uns 10 km curt però intens, mes que res volia provar com estava el meu cos després de les angines patides.

Començo des de el poble la Juncosa del Montmell sort una pista que va tirant cap amunt fins arriba a la Àrea recreativa forestal del Montmell des de aquí comença el camí de debò, primer passo per la Ermita de Sant Miquel de Montmell ( 660 m .) Romànica, del segle XI, molt aèria, bones vistes.

Continuo cap amunt aquí la cosa ja trempa de debò, algun tros de grimpada inclosa, cruïlla de camins, vaig direcció el Castell del Montmell ( 725 m .) Amb antecedents des de l'any 974, ara només resten dues parets mig enderrocades. Bona vista sobre el Baix Penedès i l'Alt Camp. De camí es passa dues coves, que si li diuen boques calentes ja que el aire que surt de dins es entre 10 i 15 graus superior al de fora.

Torno enredera per anar al altre costat i ha un creu després de una forta pujada, a partir d'aquí el camí es suavitza i va pujant i davallant cap la talaia del Montmell.

Arribo a la Talaia molt bones vistes, després de unes fotos i una mica d'aigua toca desfer el camí fet.

Al final 1:10 minuts amb las parades per les fotos i prendre una mica d'aire.

Resum una sortida molt guapa, joc molt tranquil nomes vaig veure 3 excursionistes i amb bones sensacions. Veig que després de aquesta horribilis setmana no he perdut la forma.

Salut.

Superheroi

2009-06-16T10:18:00.000-07:00

Mes o menys a tots de petits i alguns encara de grans ens agradaven els superherois...que Superman, que si Spirderman, el Capita Amèrica, Batman, Hulk, Flash, los 4 fantasticos i molts mes que hi han...

Alguns de mes grandets ens enamoren dels temes mitològics i/o històrics, Deus de l'Olimpi, mitologia Grega i similars...normalment per culpa d'algun profe o professora.

La definició de superheroi pot definir en algú aspecte o potser no al Kilian Jornet i mes després de la seva ultima aventura, batre el rècord de G.R. 20 de l'illa de Còrseg a (videos)

A mi personalment dintre dels símils Olimpis (grecs antics parlo) amb recorda mes a Zeus o Ares el deu de la guerra i fins i tot a Atenea.

Quina passada amb 23 anys...

¿Que passaria si poguessin posar a Kilian Jornet, a Miguel Indurain, Lance Amstrong, Haile Gebrselassie, Mohamed Ali, Usain Bolt i un llarg etc de megacraks de l'esport a competí junts....per suposat amb la mateixa disciplina i que tots la controlessin al 100%.?

Mira que tinc un amic, que te un conegut, que te un veí que el seu cunyat tenia un company de feina que coneixia a un col·lega del gimnàs que un dia van sortir amb una gent de festa i havia un tio que coneixia a un que va ser campió del mon de no se que i el veia bastant sovint...jejejejejeje.

Doncs mira nosaltres tenint la gran sort de poder coneix al Kilian, i pot ser mes i tot...

Apuntar-te a una cursa, arribas al lloc, escalfas...anar a la sortida, tu de campió a primera fila , si senyor!!!

I miràs a la teva dreta i el teu colega Paco tot nerviós com tu, suant i tal.... i miràs a l'esquerra i conyo el Kilian colze amb colze amb tu nen, a la sortida de la cursa al puto teu costat, el campió del mon de curses de muntanya o del UTMB 2008, el recordman del Cavalls del Vent...al teu costat...

Hostias ens podem queixa que aquet esport surt a la tele una mitjana del 0,2% amb comparació d'altres (mes o menys), que es poc conegut etc etc...però ningú mes pot competir amb superherois al seu costat o acabar una cursa i tenir-lo per allà per que ha corregut lo mateix que tu, ¿ o si fas futbol pots jugar cada dijous amb Messi o la Champions amb l'equip del bar del Manolo?? ¿ o si jugàs a tennis pot fer un partidet amb el Nadal???..mira igual si hi vas a un rocòdrom et podràs trobar al Edu Marín...però no competiràs amb ell a una competició oficial, exceptuant tinguis molt bon nivell d'escalada, també pots anar a córrer a la Mola ( Sant Llorenç) i trobar-te a l'Edurne Passaban corren per allà...però no faràs un 8000 amb ella....No no...

Va que nomes falta que algun bon afamat estudiant de química inventi la pildora del superheroi per un dia, poder provar la sensació de ser un superheroi al teu esport...o tu no la prendries???

Jo si....je.

Salut

Reus-Prades-Reus

2009-06-08T07:15:00.000-07:00

Diumenge 7 de juny....

A la sortida de la caminada Reus-Prades-Reus de 55km i aprox. 3200mts de desnivell amb trobo al Fuentes i Kiskerj ens saluden.

Començo tranquil, potser massa ara mirant la jugada des de el sofà, fins al km 10 (primer avituallament) camino això si a bon ritme. a partir de aquí decideixo corre una mica.

Van passant el kilòmetres i jo al meu ritme, la cosa es torna una mica bucle...sempre la mateixa gent, las mateixes cares....algun moment sol con un mussol i sembla fins i tot que perdut...faltava una mica de senyalització.

Arribo a Prades i aquí m'espera el esmorzar, un entrepà i una coca cola ben bona, agafo forces i continuo després de descansar 10 minuts..

Començo a corre es nota que tinc forces renovades, bé un tram de baixada al qual corro amb un bon grapat de gent, algú cau de cul sense conseqüències....arribo al coll de l'Agustenc i tornen de baixada, aquí no puc corre massa gent pel mig i algú ja va bastant cascat...

...al final si passo gent i arribo a Vilaplana, un company m'informa que a partir de allà be pla i baixada...penso aquesta es la meva...

Continuo baixant cagant llets amb una noia i un parell de nanos jovenets...i arribant al km 38 la pista que estic baixant es torna com una cinta de corre però al inrevés...es a dir jo baixo i ella puja...amb donar la sensació que dono tres passàs endavant i quatre enredera...."pajaron" dels bons, no tiro, alguna cosa no funciona amb dic a mi mateix, el sol pica, el cap no en va....si menys de lo normal...passant el minuts i això no millora...la noia es va, els nanos també...

Tranquil, tranquil...

"Me gaguen en to"...

Començo a pregar a demanar a deus i divinitats una solució....
i de cop recordo que porto un gel a la butxaca del pantaló....Gracies!!! Hostias ara no porto aigua, dona igual nen..2 minuts i recuperat...

Estrenyo el cul i ara si passo als nanos, a un altre, tiro cap avall...ultim control....crec que queda 4 km i amb diu un noi del control que nomes 2,4km....això ja esta doncs..

Revisant el Garmin veig que he el 52% he estat corren i el 48% caminant amb una mitjana de pulsacions de 139ppm i un màxim de 166ppm.

Una bona marxa, molt bons el avituallaments...per cert el de la arribada amb cervesa fresca i entrepà de truita...tot un luxe després de 55 km.

Menció especial per un senyor que va arriba 30 minuts mes o menys després que jo, prim con un pal, pantalons llargs de color blanc, que la va fer tota la estona caminant...no va corre res de res i mel vaig troba pel camí un munt de vegades per davant o m'agafava a algun control si jo parava mes del compte....imagineu si arriba a córrer.

A l'organització moltes gracies.

Per cert a la noia no la vaig agafar.

Salut

GRACIAS

2009-05-21T03:10:00.000-07:00

Mas o menos todos nos entrenamos para cierto evento, carrera, marcha, travesía, carrera de BTT, ascención o lo que fuera.

Dedicamos gran parte de nuestro tiempo libre, dejamos de disfrutar de la familia, nos quitamos horas de sueños, incluso a veces rozamos lo insalubre.

Llega el día H y en principio esta todo dispuesto y preparado, nuestro cuerpo y mente a punto para el sufrimiento, si si sufrimiento no nos engañemos en todas las carreras siempre se sufre algo...cada uno pone el limite de lo que quiere sufrir pero se sufre señores. Que ya lo se diréis los no practicantes de esta religión de correr por montaña; "Sarna con gusto no pica"...pues os tengo de decir que un m...con perdón...si que pica si y hay veces que mucho.

Pues lo dicho todo preparado, llegamos al sitio, recogemos dorsal, saludamos a conocidos o recién conocidos, calentamos (importante no hagáis como yo en la Travessa de Montserrat), y nos situamos en la linea de salida a nuestro gusto, que si delante que si no pierdo tiempo, no no mejor por en medio así tiran de ti o sera mejor detrás y así salgo a mi rollo....uff que dificil.

Bueno PUM y empieza el show, primeros metros, controlando la situación, voy flojo? voy demasiado fuerte? Hostias este mira que fuerte esta? Mira esta que buena esta...uy!! perdón esto a mi nunca me pasa (je je)....continuamos mas metros, kilómetros....seguimos pensando en lo nuestro, que si he entrenado bien, que bien que me encuentro hoy, o absolutamente al revés.... coño que jodido estoy, me duele aquí o allá. Esto no va ni para atrás, .

Lo dicho nosotros en nuestro pequeño mundo en la parte que podríamos considerar más egoísta de este deporte (si si que somos todos un poco egoístas), el disfrutar de nuestra soledad y nuestro hobby, aunque sea con cientos de personas alrededor haciendo lo mismo que nosotros...

.... pero muchas veces por no decir siempre no nos damos cuenta que esa carrera, evento etc...tiene un señor o varios que son los organizadores que se han tirado las mismas horas que nosotros o más preparándolo para que ahora estemos disfrutando de ella.

Tiempo marcando un recorrido, estudiándolo para hacerlo lo más optimo posible, solicitando los mil permisos necesarios, buscando patrocinadores, comprando bebidas, comidas, los tan preciados regalos de la bolsa....

Y puestos a hablar.....conocéis esas personas tan poco valoradas que están dándonos agua, bebidas isotónicas, plátanos, naranjas, frutos secos etc en los controles?..................los voluntarios.

Desde aquí les quiero agradecer su inconmensurable labor hacía todos los que estamos disfrutando en ese momento de una carrera y ellos simplemente nos están ayudando sin mas.

Quizá en alguna de la muchas carreras que participamos nos deberíamos de poner de acuerdo todos los participantes y llevarles cada uno de nosotros una botella de cava para todos ellos...

Una inmensa reverencia y abrazo a todos vosotros los voluntarios desde mi humilde corazón.

Salud y kilómetros.

XI Travessa Montserrat

2009-05-18T01:22:00.000-07:00

Un dilluns qualsevol....li dit a la dona de fer una Travessa relativament curta per Montserrat (20Km), jo la faré corren....uffff sospira!!! però li dic que els nostres amics Paco i Nani també vindran....ah la cosa dons s'anima i també vindrà....

RECORREGUT:
Santa Cecília - Camí de l'Arrel - Pla de la Trinitat - Monestir -Sant Miquel - Sant Joan - Camí de Sant Jeroni - Sant Jeroni - El Camell de Sant Jeroni - Coll del Migdia - Montgròs - Coll de les Comes - Coll del Miracle (clar si arribes aquí sense, es un miracle) - Coll de Porc - Santa Cecília

Tots apuntats, s'apropa el dia de actes...

Diumenge 17 de Maig, matinada dels collons( a les 4 amunt), preparació de les bosses i a buscar al companys. Camí de Montserrat al cotxe amb bon ambient....arriben al Monestir de Santa Cecília, a peta de gent, després amb diuen que si els ha anat la ma amb les inscripcions aprox de 220 persones. Amb trobo amb la Mireia, coneguda de alguna cursa....

Escalfo 3 minuts i escacs, molt bé campió!!! jajajajaajaja.

I PUM!!! sortint rapidillos, ja comencen a pujar....anem direcció el Monestir de Montserrat pel camí del arrel....vaig bé, bones sensacions...arribo a les escales i cap avall, Hostias passa un tio cagant llets, si l'havia passat cap amunt....collons com baixa el tio....

Primer control Monestir, aigua i apa agafem la pista de asfalt direcció Sant Joan, es fa dura i pesada...algú amb comenta guarda forces per la pujada al Montgròs, que raó tenia. Continuem pujant, ara direcció Sant Jeroni i un cop allí començar la cursa de veritat...

...corriols típics de Montserrat amb arrels, pedres etc....començar un bon tros de baixada...i tornem a pujar i OPS Surprise surprise!!!....penso amb trucar a la dona i el colegas (Paco i Nani) però no porto el mòbil...paret de les bones s'ha de anar a 4 potes (grimpar)....com m'agrada això...i mes pujades de les bones, fins i tot amb cordes...alguna baixada també acollonant de debò.

Arribo al Montgròs bastant jodido, però porto mes de la meitat i això ja esta fet...tiro cap avall amb totes les forces...passo a algú baixant...arribo al penúltim control i amb trobo a la 2ª dona...comencen a baixa junts, algú del control li diu la Reina de les baixades....

....anem aprox 20 minuts junts...jo m'animo i veig una pedra rodona, sembla una pilota i li remato com el Messi ( algú crida GOOOLLLLLL)....apa una ungla a pari panteres, un dels records de aquesta Travessa, li dit que tiri....aquet cop a la pedra de veritat m'ha fet mal....arribo al ultim control....ja esta, ja arribàs....un ultim esforç....aquí amb costa corra...entre cansat i la p.... ungla.

Per fi, ja es veu el Monestir de Santa Cecília un altre cop.....Arribada.

al final 3,42 minuts que per la meva edat i estat de forma no esta malament.

Amb donen una samarreta i moltes coses mes de regal, un entrapà super bo, serà la gana??
Fen petar la txarradeta amb alguns dels que paren per allà, que si blanc que si negre que si dura que si no etc.

Ara amb toca esperar a la dona i el companys...ufff amb mataran quan arribin....segur que amb tocar dormir al sofà, amb "carinyo" que no sabia com era això dona...

Amb resum......

Un pedazo de travessa, molt bé parida i organitzada pel uesmap. Un molt bon recorregut aquí al costat de casa i amb zones molt tècniques, això si no us enganyeu son 20 km però amb molt de desnivell i dura dura.

Bé ara records al maquina que ha fet el recorregut dos vegades, que diu que se esta entrenant per Ultratrail d'Andorra, molta sort. Pel que he compartit algun tros del recorregut, al nanu de la paella, quin patiment pobre que no li arribava l'ultima amic, a la Mireia, i sobre tot als del uesmap moltes gracies.

Una abraçada des de aquí.

PD.

No he dormit al sofà.

Poso les fotos una mica comentades (fotos cedides pel Paco);

Les dones al pas del francesos;

Grimpant grimpant cap el Montgròs;

Quina Muntanya mes bonica;

Vistes des de Montgròs;

Tram de cordes;

I al final et donant un diploma i tot;

Que ja podríeu haver-me donat un diploma universitari.

Apa vaig a entrenar una mica.

Oda visual a la Terra

2009-05-14T12:21:00.000-07:00

Viento en Popa...A toda vela

2009-05-13T07:29:00.000-07:00

Viento en popa a toda vela, no corta el mar sino vuela ( fragment de Canción del Pirata por Espronceda)

Així podrien definir les meves sensacions quan entreno els darrers dies, amb el mateix esforç faig de 2 a 3 minuts menys pel mateixos circuits que entreno habitualment, he baixat 3 kilos de pes, tots el dies tinc bon feeling, amb sento com si hagués begut ambrosia...

A mes a mes el altre dia vaig veure un vídeo de la cursa del Pedraforca 2008 i faig fluixejar veien com baixa el Deu de l'Olimpi Kiku Soler...(tot s'ha de dir que el altres 3 o 4 també baixen cagant llets)... un amic meu, que es molt sensat, amb va dir que el secret per baixar així es tanca el ulls i persignar-se...tindra rao??

Ja queda menys pel Cavalls del Vent i com deia al principi sembla que tot va "Viento en popa y a toda vela", ara es quan has de tindre mes compte amb les lesions i sobreentrenament, he començat a cuidar una mica la dieta també però sense obsesionarme.

Que com diu el fill de una amiga;, "el metge m'ha dit que cada dia amb tinc de rentar-me el calaixos". Al cap i a la fi el de la foto també arriba al seu objectiu....

Cap de setmana llarg.

2009-05-04T00:26:00.000-07:00

Aprofitant un cap de setmana llarg i amb bones previsions de meteo, anem a Vendrell.

Alla la natura amb despara una grata sorpresa, en primer lloc l'indret on aniré a córrer que crec que es bastant desconegut i després un premi amb unes imatges bucòlics que podeu veure una mica mes avall.

El lloc:

com he dit al mateix Vendrell...

...Al costat del repetidor de TVE; Serra Pedragosa, Puig Lleó, El Raurel, Puig Claper, Roca Aguilera....

He fet dos sortides, totes dues son un recorregut circular. En tots dos casos la sortida ha sigut des de el Nou Vendrell.

En el primer cas son 9 kilòmetres, fen la pujada al Raurell, amb una baixada molt guapa i tècnica de moltes pedres. Perfil del recorregut;

Aquí teniu un vídeo no de molt bona qualitat però el mòbil no donar per mes.

Sembla que caurà el cel a sobre meu amb una estona, oi??

Doncs ara es quan ve el regal de la natura....després de mes o menys 50 minuts de esforç i pensant tota la estona "Caurà una de bona", al final el cel deixa caure quatre gotes i es converteix amb això;

El segon cas es de 10 kilòmetres amb una dura pujada fins al Puig Lleó, després ja ve baixada i planejant (es un dir) pel costat la tanca del Rioleon Safari i baixada final per la serra Pedregosa, Puig Claper i Roca Aguilera, podeu veure el perfil;

Tot s'ha de dit i agraí al Grup Muntanyenc La Lira Vendrellenca per el marcatge del recorregut, es impossible perdes.

Sembla mentira però las fotos son del mateix dia 1 de maig a les 19:30 aprox. i no era la fi del mon...

Imatges

2009-04-29T09:42:00.000-07:00

A vegades no tens ganes de escriure res ....així dons una imatge val per mil paraules...per tant........

Son imatges de una sortida per Andorra, refugi d'Angonella (alt. 2240m);

Cursa del Diable

2009-04-28T04:43:00.000-07:00

Dimarts 9,30....be una mica mes, que la meva puntualitat va com sempre, la vaig predra de petit o algo aixi. Hem quedat per fer un entreno per el recorregut de la Cursa del Diable.

Hi havia en Francisco, Ramon, Periquet i el guia en Carles...un plaer això de coneix bona gent.

Sortim de les piscines i al poquet ja comença la cosa a enfilar, i acabàs entenem per que es diu la cursa del Diable, casi li podrien dir la cursa dels dimonis....començàs a fer-te creient (pregant) o et passàs al altre costat, al del Diable (caganta amb tot lo diví), son uns 3,5 km cap amunt sense donar casi respiro, després una baixadeta collonuda, corriol guapo...per recupera una mica...jo a partir d'aquí m'he perdut una mica del meravellós paisatge que es veia, com diu la cançó del Elton John "must be the clouds in my eyes" o potser la sang que no anava al cap i es quedava a les cames.

Al final crec que s'ha fet 1:21 minuts amb 12km +/-, es que el gps estava com jo,.
Ha estat un bon entreno i descoberta d'un bon recorregut...així ja sabre lo que amb ve a sobre quan faci la cursa.

Per cert també s'ha de dir, quina bona gent sou, es nota que la penya que ens agradar córrer tenim bon feeling entre nosaltres. Moltes gracies a tots i especialment amb Carles que ens vam coneixia de refilo a la marxa de Molins de Rei - Montserrat. Això i la satisfacció de fer un entrenament bo t'ompla el anima i et donar forces per continua millorant.

Repeteixo moltes gracies companys.

Entreno pel Cavalls del Vent

2009-04-12T11:25:00.000-07:00

Vaig a parlar de una de les coses mes complicades de totes amb el mon de les curses de muntanya i/o ultratrails, els entrenaments.
Simplement no vull entra amb discussió de si un o el altre es millor...nomes posaré el que intentaré seguir per poder fer el Cavalls del Vent a mitjans de Juny.

Potser això i el tema del material son les dues coses mes personals de totes amb aquest mon i cada un tenim les nostres experiències i opinions, el següent entrenament penso que m'anirà bé per les meves condicions, estat de forma, edat pes etc...i experiència professional que he tingut a algun gimnàs que he treballat.

Partin de la base que el meu estat de forma actual es mes o menys pel 70% del possible, estic amb uns 80 kilos que pels meus 1,81 metres es potser una mica massa (tindria de baixar aprop de 4 kilos) faré mes o menys això;

Aprox tinc 8 setmanes, he perdut un parell per culpa del esquinç que en faig fer a la Travessa Molins-Montserrat...

al final faré com sempre un popurri de algun entreno tipus de muntanya (veure reviste O2 ultim numero), una mica de pliometria i propiocepcio i poca cosa mes....entre mig la cursa de l'Alba, cursa del Diable i alguna martxa mes llarga.

Se que si amb poso un entreno formal i intento seguirlo per alguna rao al final no ho faré, amb coneix...

Aixi i tot aniré explicant alguna anècdota curiosa i/o divertida.

Travessa Molins de Rei-Montserrat

2009-04-11T11:19:00.000-07:00

Com havia dit volia fer aquesta Travessa, las que tenen final a Montserrat o curses per ella les tinc molt de "carinyo", doncs amb vaig apuntar-me a la curta (30 km) amb un bon amic en Paquito.

Quina Travessa mes bonica de les de veritat i al costat de casa que això sempre es de agrair.
Bons camins, bones pujades i bones baixades....i al final una mica de treva i en tingut bon temps. Això si jo també he trobat el camí una mica perdedor.

Jo com he dit anava amb un bon amic no molt experimentat, però tot s'ha de dir ha aguantat com un campió, això i tot que li he fotut canya de la bona ...pel camí vaig coneixar a la dona del guido (un conegut del foro de www. corredors.cat), Com tira cap amunt!!! Una maquineta!!!

Parem tots 3 (la dona del guido, el meu colega Paquito i jo) a l'esmorzar de la curta i imagineu...entre mossegada i mossegada i fen petar la txarradeta...la donar del guido, el saludar a ell (en guido)...imagineu si es maquina que anava "todo enchufado" i preguntant que si el primer havia passat feia molta estona, que s'ha perdut no se on, i ni ha parat a dir-li ni hola a la seva donar....el Paquito i jo amb la boca oberta fliuxeijan amb colors....

Com anava diem.....el Paquito i jo al nostre rollo...a bon ritme caminador, 6 km hora, però no tot a de ser maco aquest diumenge de rams i baixam al control del Pla del Fideué, compte no del Fidedua, el meu peu dret no se per quina raó física o química decideix per decisió pròpia fer-se ell solt una torcedura....i apa un esquinç de Collons...

Retirada i visita al Hospital General, per cert molt maco....esquinç lleu, repòs gel i drogues Uyyy no!!! antiinflamatoris.

Peró res que no es recuperi amb carinyo i una mica de repòs, jodo jo que volia fer raquetes aquesta setmana Santa...doncs no podrà ser.

Felicitats a tots i totes.

I un plaer als que he conegut o vist de refilo.

Ara vacances de setmana Santa.

En Paquito i jo

Cavalls del Vent

2009-03-31T06:11:00.000-07:00

Cena con amigos, cervezas, vino, copas....y alguien me pregunta si quiero hacer en junio el Cavals del Vent... yo animado y alegre por culpa del alcohol no me lo pienso y contesto que si!!

Cavalls del Vent (Caballos del Viento) por si aun no lo sabéis son el nombre que reciben las banderolas de oración budistas que ondean al viento, para esparcir por el mundo las oraciones, mensajes de paz y concordia.

Es una ruta de 97 km con un desnivel acumulado de 5.200 metros, que se desarrolla entre los 910 metros de altura y los 2.510 en la zona del Parque Natural del Cadí-Moixeró.
Total un paseito por el monte....Ufff!! en vaya fregado me he metido, además intentaremos hacerlo en menos de 24 horas.

Todo previsto para ser realizado el 20 de junio del 2009, saliendo del refugio Rebost para comenzar esta ruta por los 8 refugios que consta el Parque.
Bueno todo previsto menos yo, ahora me toca entrenar, volver a entrenar, prepararme psicologicamente, entrenar más y creo que por ultimo entrenar.

En cuanto tenga un plan de entrenamiento definido para estos dos meses y medio que me quedan os lo pondre para que podais verlo.

http://www.cavallsdelvent.com/

Buen camino!!

Natura, LLibertat, Silenci...

2009-03-29T14:30:00.000-07:00

Segur que saps de lo que et parlo...

Diumenge, 17 hores de la tarde, la família mixt adormida al sofà i sort-ho a entrenar, ja no plou fins i tot a sortit una mica el sol....

....agafo les malles, mitjons, bambes, samarreta....Ops!! amb deixo el Garmin i el buff...

Primers metres davant de casa per asfalt i de seguida el camí de terra que tant desitjo...entro al meu mon, al mon del silenci, de sensacions, d'olors, de colors....

....silenci per que no escoltes cotxes, bé menys quan passa algun cab...amb tot terreny, moto o similar ( amb carinyu)...nomes sento els ocells, el sorolls del bosc, la meva respiració per l'esforç i les meves passes.

Sensacions per la pau que sens al estar tu sol amb la natura.....desconectat del mon real...La sensació de satisfacció quan has arribat dalt de aquella dura pujada, si si aquella que sempre caminàs una mica.

Olors...ja estem a primavera i ja sens les seves olors, l'olor de la herba motllada després de la pluja, l'olor a terra humida.

Color... de la verdor del camp, començar a creixa el blat de moro, les flors....i tornem a la realitat per un moment.....papers, ampolles de aigua buides, mes brutícia per allà.....UFFFF sort que passa de seguida i tornem al meu mon.

Nomes tens pensaments sobre el teu entrenament; avui una mica mes, tranquil suau, així molt bé, aquí pocs donar una mica mes, tranquil, vinga que ja arribàs dalt i sense parar de córrer, ara ve la baixada, compte arrels, pedres....Hey aquesta no estava ahir, uff!! quin ensurt...

Al final dona igual si avui he fet 8, 10, 15 kilòmetres, si he anat ràpid o lent, si es fructífer el entrenament o es un xurro com els de l'esmorza d'avui....dona igual he pogut estar 50 minuts al meu mon........

Corre Corre que te pillo

2009-03-27T01:11:00.000-07:00

Hoy he salido a correr muy pronto, quizá demasiado pronto, que como dice el refrán "No por mucho madrugar más corres" o algo así era, ¿ no ?

He tenido la suerte de salir con mi amigo "Homo Albertus annus brutus", un verdadero amante de las actividades al aire libre, bueno como se dice ahora outdoor....trabaja en el indoor Karting, practica padel en pista cubierta, juega a fútbol sala en polideportivo, corre en el gym, vamos todo encerrado por que así no estropea la naturaleza...jejejejjejejeje
Un abrazo muy fuerte desde aquí home.

Al final han salido 10km en 56 minutos. Un buen entrenamiento matutino.

Bueno "Albertus" da recuerdos, pellizcos para ellas y abrazos para ellos.

Cursa de l'Alba

2009-03-25T04:16:00.000-07:00

Doncs un any mes ja la tenim aquí la Cursa de l'Alba...que s'ha de dir de aquesta cursa....bonica, dura,divertida

Us poso comentaris de un bon corredor, Matiner de corredors.cat;

Collbató-Monestir. Surts de les piscines de Collbató. Surts en lleugera baixada, amb algun "repetxó" fins a l'ermita de la salut on comences a pujar fins a les coves del Salnitre. Tot això en asfalt. Aquí ja agafes camí (que està arreglat i sembla una autopista), fas un tros entre pla i baixada i comences a pujar fins a Sant Miquel. Aquesta pujada tiba, però tampoc no cal reservar gaire perquè un cop a Sant Miquel tens una bona baixada (asfalt) fins al monestir per recuperar forces.
Consell: aprofita aquesta baixada i pren-t'ho amb relativa tranquil·litat, un cop a baix comença el tram més dur. No vulgui "apretar", deixa't portar. Creu-me, els que et passin baixant al monestir acabaran punxant a les escales o més tard.
Monestir-Sant Jeroni. El tram més dur. Es puja per escales, amb algun tram de camí entremig. Si pots pujar corrent, doncs corrent i sinó caminant. Com et vagi més bé: d'un en en un, de dos en dos... El perill de fer-ho tot caminant es que et relaxis més del compte. Si pots, corre tant bon punt puguis, encara que només siguin 5m.
Un cop arribis a una ermita, on hi ha l'avituallament, gairebé ja ho tens.
El tram final és un dels més perillosos, perquè puges cardat i n'hi ha que ja baixen a tot drap pel mateix camí.Oju!
Sant Jeroni-Sant Joan. Fas un tram per allò on acabes de pujar. Com ja t'he dit, oju amb la gent que puja!
Però continues avall. És on la gent es "clava" més. Per mi, on pots guanyar o perdre més temps. És gairebé tot pla i pots córrer molt i molt de pressa.
Un cop al funicular de Sant Joan hi ha una pujada curta, però molt malparida que et trenca del tot. (Jo em sembla que cada any l'he hagut de caminar frown).
Sant Joan-Pla de Sant Miquel. Després de la pujadeta malparida, comença una baixada encimentada molt dreta i en ziga-zaga. Fa baixada, però trinxa molt. S'ha d'anar en compte també. A baix de tot, l'avituallament.
Pla de Sant Miquel-Collbató. Gires a la dreta, camí de les bateries i cap avall. És el tram més tècnic, amb molta pedra solta. Si no hi estàs acostumat, és on probablement ho passaràs més malament. A mitja baixada hi ha un tros molt curt que pica cap amunt i que rebenta bastant.
Començaràs a sentir la megafonia, que sempre anima, però encara en tens per una estona. S'acaba el camí, agafes una pista i et foten enmig d'uns camps. Gairebé ja ho tens! Et queden uns 500m asfaltats i ja ets a meta.

i de pas us poso el link de la web

http://www.cursalba.org

Per cert les inscripcions ja son obertes.

Bona cursa i no us la perdeu.

Propera caminada

2009-03-25T04:03:00.000-07:00

La propera caminada que faré si tot va bé serà la de Molins de Rei - Montserrat 48.2km i un desnivell de 2645 metres, però la de cort recorregut es a dir d'Ullastrell a Montserrat, aprop 30 km i desnivell de 1780 metres, us deixo el link per consultar la web.

http://cem.molinsderei.net/

A la esquerra de la web trobareu Molins de Rei - Montserrat click i endavant.

Buen camino!!!

Entrenament

2009-03-25T01:26:00.000-07:00

Aquí podeu veure un típic entrenament dels que faig per la vora de casa, son uns 8,3 km mes o menys i fets amb 48 minuts. ja se que que no es una gran velocitat però mica amb mica.

Com podeu veure es una mica trenca cames el recorregut.

Ruta dels tres Monestirs

2009-03-24T12:47:00.000-07:00

Doncs a principi de Març vaig pensa en fer aquesta Ruta, era conscient que la meva preparació no era la correcta però com sempre el cor tira mes que el estat de forma. Es una ruta realment molt maca, pel meu gust massa asfalt...però compensa al pujar a la Mola i anar a morir a Montserrat i mai millor dit, casi arribo mort....no per culpa de la meva mala preparació, si no per culpa dels meus peus...durícies, callós, collons!! quin patiment

Si lo llego a saber!!! hi va qui jo se.....
us poso les dades del Garmin i el link a Wikiloc.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=318767

Un principi

2009-03-24T11:45:00.000-07:00

Per començar us poso aquesta frase;

"No leas para contradecir o refutar, para creer o dar por bueno, para buscar materia de conversación o de discurso. Lee para considerar y ponderar".
Francis Bacon