Montserrat Nord mes fotos

Aquí teniu mes fotos del diumenge.


Fotos 2


Salut i muntanya.

Montserrat Nord

Cursa que he corregut dos vegades...però aquest any decideixo no corre per aquesta meravellosa muntanya , pel problema al bessó, això si he decidit anar a fer fotos i saludar alguns correcats.

En tingut un protagonista no esperat "lo vent"...collons con bufava, fins i tot donava por.

Saludo a uns quants coneguts i amb preparo per la meva missió, fer fotos....

Diumenge que passara a la historia de Montserrat....he rallat el terra segur amb les dents de l'enveja...
Aixo si senyors i senyores "chincha rabiña" que mestres anau pujant cap al cim, Sant Jeroni, la Montse, l' Ana i un servidor es fotien un entrepà de pernil entre "pecho y espalda".

He fet un grapat de fotos...

aquí teniu unes quantes.

la resta l'estic acabant de reduí per poder-les  posar a la web picassa.
I vaig tindre la sort de poder fer-me una foto amb el Deu del Olimpo Kiko Soler.

Tornem

Desprès de 4 setmanes parat, si si un mes!!!!

Tot per culpa de un lesió...semblava poca cosa una petita contractura...però al final ha estat un  trencament fibril·lar del bessó extern. Ah!! quants quilometres perduts pensaran alguns, que ja podries haver fer un altre cosa home diran d'altres...pues mireu  el fet de tindre vacances forçades...això si cap a la segona setmana tenia mono.....m'ha fet estar mes temps amb la família, gaudir  mes del meu fill, de la meva dona, de la meva sogra jajajajajajaja "que te lo crees tu eso".
He tingut d'anar al fisio...quines mans te aquest home...que cabron quin mal que fa, sort que no sempre...quin far de  fer estiraments sense poder corre...quin mono...
...a mes amb la sort de que no fa molts dies va ser el meu aniversari i amb van caure varies coses per corre...que si una motxilla, que si un buff, que si mitjons...i jo a casa amb tot nou, les  bambes noves també....

S'ha de dir estem una mica sonats el corredors...bé algú que d'altre de una mica res de res....esta molt sonat...fins i tot al cap de 3 setmanes el caracter havia cambiat una mica, als matins amb despertava amb mala llet o potser es que estic a tocar dels 40....que le sait?

Superació

Aquí tenim un exemple de superació i amor per un fill...avis fa saltar les llàgrimes.





Salut

CLUB SUPER 3

Això no va de curses...nomes es la festa del club super 3 que hem sortir tota la família al telenotícies de tv3.


http://www.tv3.cat/videos/1559389


A veure si ens trobeu....

Marató Pirata de Montserrat

Aixo es lo proper que s'esta preparant pel novembre...atenció al concepte PIRATA, per veure mes info passeu per http://www.corredors.cat/index.php?topic=6745.0 .
Poca conya que això te pinta de ser molt dur...casi tant com un cap de setmana amb la sogra...o potser unes vacances....que ja es "jodido" .

Per si algú encara no ho te clar aquí us deixo un vídeo vista d'ocell.

s'ha d'agrair a en CarlesMartorell i a en Pedro la posada en marxa d'aquesta primera Marató Pirata per Montserrat.

Sabatilles

Quina cosa mes complicada això de triar unes sabatilles per córrer per la muntanya.

Normalment tots hem provat un bon grapat de sabatilles fins trobar les que ens van de p.m. i de vegades encara estem buscant.
Sempre hi ha algú que et diu...Doncs jo faig servir aquestes i van de conya nen....tu fen cas del teu amic...vas i las compràs...toma 100€ o mes i després a tu et senten com un cop de peu al collons...o no acaba la cosa de anar del tot bé.

Sort que ara tenim Internet i el bon grapat de fòrums que hi han...i es podem trobar consells, comparatives, experiències etc...i sempre tenim els coneixements tècnics del benvolgut i estimat venedor de la tenda de sabatilles....bé no sempre es així---que hay cada pieza....però això ho deixem per un altre dia millor.

Jo he tastat moltes sabatilles...quan feia curses de orientació vaig tindre unes Salomon XA Comp però les antigues, son de color vermell...encara les tinc per casa...que bé que anàvem...es van trencar al campionat de Catalunya de llarga distancia de orientació....ehhh que vaig fer un molt bon paper....crec que el 17...OJO que no van ser 18 nomes...

Després van vindre aquestes Salomon XA Pro 3D XRC...que ha mi personalment amb fotem mal les plantes dels peus si hi han moltes pedres. Peró de tant en tant les faig servir.












Com les Salomon ultimes no van triomfar vaig fes un canvi radical i vaig passar a unes Vasque Velocity Vst ( no tinc foto), bastant bé, còmodes, bon agarre etc però van durar aprox. 7 mesos.

Després van vindre les Vasque Velocity a secas...aquestes molt millor...son mes "zapaton" però les puc fer servir per tot tipus de curses i/o entreno.

I dissabte passat uns quants estaven fem la cursa del Cavalls del Vent jo vaig a anar a una tenda molt coneguda de Barcelona per atletes i succedanis, si en regaleu unes sabatilles poso el non senyors, i vaig adquirir les famoses Brooks Cascadia 4...seguin els molts consells de amics, coneguts, el suposat tècnic de la tenda etc...toma altres 100€...ja veurem quin resultat donem...pot ser tinc sort i ja la he trobat...o potser tindre de continuar amb la recerca de les sabatilles perfectes....es clar per mi.

Ah!! se m'oblidava per córrer per asfalt tinc aquestes Mizuno.

Nuevo curso

Bueno tenia esto un poco abandonado no??....es lo que tiene las vacaciones.

Por mi parte me he tomado 3 semanas de asueto, realmente casi total por que en estas semanas entre bicicleta y correr he hecho 80 kilómetros, eso si he realizado pleno ejercicio veraniego de jarras de cerveza y tapitas en distintos chiringuitos, incluyendo varias barbacoas nocturnas con varios litros de alcohol variado, entre cervezas y estupendos vinos de nuestra geografía.

Que ha dado como resultado 3 kilos de más alrededor de mi barriga mayoritariamente.

He visto en corredors.cat que Kilian Jornet volvió a ganar la UTM, menudo CRACK...
y que hay un gran interes por la carrera de octubre del Cavalls del Vent, animo a todos los valientes, y en especial a Sergi (lo que sufrió el pobre con el intento fallido que tuvimos), métele el hachazo nen tu que puedes, y al resto también mucha fuerza en las piernas.

Ya empieza el nuevo curso, los niños el lunes ya al cole....que ya tocaba....y yo por mi parte preparando nuevos retos...esta vez muchos que luego muchos no salen bien o ni siquiera se pueden intentar...que si lesiones, compromisos, familia etc...

El otro día intente salir a correr....joder como pesan esos 3 kilos...me dolía todo; cadera, rodillas, pies, tobillos...incluso como dice un amigo mío el "tubillo" también...
Ufff ahora me toca apretar los "calaixos", como dice el hijo de una amiga mía, y perder esos kilitos o por que no alguno más.

Salud y montaña.

PD

El hijo de mi amiga se refiere a las muelas (queixals)

Esos locos corredores de fondo

http://www.youtube.com/watch?v=22NOj9tJ6wE

sense paraules.

1000 entrades

Increïble ja porto 1000 entrades al blog....jo no he entrat tantes vegades ehhh...

bé moltes gracies a tots.
Gracias
Thanks

Collserola o la Dimensió desconeguda

Avui us explicaré una historia una mica surrealista o potser Kafkiana...

Últimament cada dimecres amb el meu veí en "Mike canyitas blue eyes" fem una escapada amb BTT.

Aquí el teniu al Mike:

Doncs després de unes setmanes de descoberta de les muntanyes i rodalies del nostre poble, ahir parlant al matí, van decidir fer una escapada per Collserola...en "Mike canyitas blue eyes" amb diu que ell busca la ruta per aquesta tarde, que ha trobat un blog i allò s'ho coneix de petit.


6 de la tarde preparant les nostres makines al cotxe i comentant la ruta...mes o menys serà això;

Sant Cugat del Vallés, Pi d'en Xandri, Can Borrell, Pantà de Can Borrell, Sant Medir, Carretera de l'Arrabassada, Casino, Montjuïc....

Sortint direcció Sant Cugat, arriben baixen les bicicletes, últims preparatius i comencen molt animats.

Primer tram de pista forestal i ja el tenint aquí el Pi d'en Xandri

Continuem fins arribar a Can Borrell, camí sense cap mena de complicació tècnica...ens anem direcció el pantà de Can Borrell, aquí Mr "Mike canyitas blue eyes" no li arriba bé la sang al cervell i amb porta per un camí erroni, il·lusos de nosaltres no ens varem donar fins després de una bona estona...que l'havien cagat...visiten el pantà, esta com el recordava, i tiren cap a amunt....després de donar voltes per una urbanització, de no trobar el camí, veiem un cartell que marca Sant Medir el seguim....Hostias un camí estret i amb un bon grapat de branques i punxes, me cago en to lo que se menea, tots el braços i cames esgarrapats, ara la dona pensara que he estat amb una "rubia con ojos de gata"com diu la cançó...unes pujades am roca que no es pot anar amb bici...be si es pot anar però com a la foto;

I després de 1hora i 30 minuts de patiment arribem a Sant Medir (per qui no ho sap, s'arriba amb 10 minuts des de el Pi del Xandri)...jajajaaj no esta malament guia "Mike canyitas blue eyes"

Font de Sant Medir (jo i la meva makina)












Des de aquí anem fins la carretera de l'Arrabassada i refem el camí fins Sant Medir i ja cap a Sant Cugat....gaudint dels salts i la baixada per pista ample.

El repòs del guerrer:



















I com a punt final ATENCIÓ;



SI TROBEU AQUET BICHO NO LI FEU CAS SOBRE LES INDICACIONS.....HO US PERDREU SEGUR...

Cavalls del Vent

Fiasco total!!

Al final no ha pogut ser...

Divendres passo per Manresa i passo a recollí al Sergi i anem junts cap al refugi del Rebost, la veritat no ens coneixen de res però hi ha bon rollo, molts nervis i moltes ganes....

Arribem d'hora al refugi, podem fer trucades a la família per dir que hem arribat, preparem les coses per l'endemà i ens disposem a sopar...

...macarrons, carn i amanida quin "pedazo" de sopar, compartint taula amb una parella molt maca...també ens trobem al Jta de corredors.cat, una abraçada des de aquí. Hora de anar al llit mes o menys les 21,30...que demà a las 3,30 amunt....

Quina meravella de nit, entre el nervis....i un pedazo de....donar igual... que roncava con 4 tios junts o mes....aquest a de viure a la illa de Papillon, de veritat home mirat això......

4,10 sortint del refugi....sort del gps...per que no trobem bé les marques i hi ha un tros de bosc que no es veu res de res (nomes de tant en tant un ullets, cavalls i vedellàs) , arbres caiguts i marques perdudes...2 horetes i arribem al refugi Niu de l'Aguila...collons con bufa el aire aquí..........no parem ni 5 minuts massa fred.....

Amb 5 hores arribem al refugi Serrat de le Esposes...de moment sembla que tot va bé....anem cap el proper després de una coca cola.

Encreuament Font freda....hostias el quàdriceps de la cama esquerra li donar per enrampar-se de debò....estiro, prego, maleeixo... en Sergi amb donar ànims....sembla que passa....baixen fins al altre refugi trotant.....un grupet de nens i ves per on....el Kilian Jornet.....que esta entrenant al nens ens diu....de la impressió ni pensen en fer una foto amb ell....quin parell....

Refugi Cortals de L'Ingla........un cafeto i a continuar...

Ara ve un tros que s'ens fa pesat.......la cama no va bé.....tornant les rampes....callo com un puta i intento continua...però no va.....pateixo pel meu company va desmoralitzat per culpa meva.....

Refugi Prat d'Aguiló parem a dinar i aprofito per estira......això no va bé...parlem de retirar-nos, la cama diu si, el cap i el cor diuen no..........sortint direcció Lluís Estasen...la primera pujada s'en va durisima rampes cada 5 minuts......el tros pla intento trotar...........ufff no puc........la pista igual trossos si trossos no, però mes que no......

Lluis Estases ens retirem......joder que dur que es aquest esport....la primera que plego i la primera vegada que tinc enrampades i nomes portaven com a molt 30km....i a sobre amb un company que no coneix de res....mira aquestes coses si et passant sol dons vale o amb algú de confi....però el pobre segur que esta pensant l'escanyo o no.....

Aquí us deixo un link de fotos posades i fetes per en Sergi.

http://picasaweb.google.es/sergicots/CavallsDelVentFiasco#

La nostre cara era un poema, de decepció....

Sergi una abraçada molt forta des de aquí i gracies per aquesta bona estona.

Salut

A falta de Pan....

Doncs aquet passat dissabte tenia d'haver fet el Cavalls del Vent però la mala sort, vaig tindrà febre i amb deixa bastant fluixet, no va poder ser....per tant diumenge vaig fer una sortida pel costa de La Bisbal del Penedes .

Vaig anar al Castell del Montmell, la creu i a la Talaia del Montmell, un recorregut d'uns 10 km curt però intens, mes que res volia provar com estava el meu cos després de les angines patides.

Començo des de el poble la Juncosa del Montmell sort una pista que va tirant cap amunt fins arriba a la Àrea recreativa forestal del Montmell des de aquí comença el camí de debò, primer passo per la Ermita de Sant Miquel de Montmell ( 660 m .) Romànica, del segle XI, molt aèria, bones vistes.

Continuo cap amunt aquí la cosa ja trempa de debò, algun tros de grimpada inclosa, cruïlla de camins, vaig direcció el Castell del Montmell ( 725 m .) Amb antecedents des de l'any 974, ara només resten dues parets mig enderrocades. Bona vista sobre el Baix Penedès i l'Alt Camp. De camí es passa dues coves, que si li diuen boques calentes ja que el aire que surt de dins es entre 10 i 15 graus superior al de fora.

Torno enredera per anar al altre costat i ha un creu després de una forta pujada, a partir d'aquí el camí es suavitza i va pujant i davallant cap la talaia del Montmell.

Arribo a la Talaia molt bones vistes, després de unes fotos i una mica d'aigua toca desfer el camí fet.

Al final 1:10 minuts amb las parades per les fotos i prendre una mica d'aire.

Resum una sortida molt guapa, joc molt tranquil nomes vaig veure 3 excursionistes i amb bones sensacions. Veig que després de aquesta horribilis setmana no he perdut la forma.

Salut.

Superheroi

Mes o menys a tots de petits i alguns encara de grans ens agradaven els superherois...que Superman, que si Spirderman, el Capita Amèrica, Batman, Hulk, Flash, los 4 fantasticos i molts mes que hi han...

Alguns de mes grandets ens enamoren dels temes mitològics i/o històrics, Deus de l'Olimpi, mitologia Grega i similars...normalment per culpa d'algun profe o professora.

La definició de superheroi pot definir en algú aspecte o potser no al Kilian Jornet i mes després de la seva ultima aventura, batre el rècord de G.R. 20 de l'illa de Còrsega (videos)

A mi personalment dintre dels símils Olimpis (grecs antics parlo) amb recorda mes a Zeus o Ares el deu de la guerra i fins i tot a Atenea.

Quina passada amb 23 anys...

¿Que passaria si poguessin posar a Kilian Jornet, a Miguel Indurain, Lance Amstrong, Haile Gebrselassie, Mohamed Ali, Usain Bolt i un llarg etc de megacraks de l'esport a competí junts....per suposat amb la mateixa disciplina i que tots la controlessin al 100%.?

Mira que tinc un amic, que te un conegut, que te un veí que el seu cunyat tenia un company de feina que coneixia a un col·lega del gimnàs que un dia van sortir amb una gent de festa i havia un tio que coneixia a un que va ser campió del mon de no se que i el veia bastant sovint...jejejejejeje.

Doncs mira nosaltres tenint la gran sort de poder coneix al Kilian, i pot ser mes i tot...

Apuntar-te a una cursa, arribas al lloc, escalfas...anar a la sortida, tu de campió a primera fila , si senyor!!!

I miràs a la teva dreta i el teu colega Paco tot nerviós com tu, suant i tal.... i miràs a l'esquerra i conyo el Kilian colze amb colze amb tu nen, a la sortida de la cursa al puto teu costat, el campió del mon de curses de muntanya o del UTMB 2008, el recordman del Cavalls del Vent...al teu costat...

Hostias ens podem queixa que aquet esport surt a la tele una mitjana del 0,2% amb comparació d'altres (mes o menys), que es poc conegut etc etc...però ningú mes pot competir amb superherois al seu costat o acabar una cursa i tenir-lo per allà per que ha corregut lo mateix que tu, ¿ o si fas futbol pots jugar cada dijous amb Messi o la Champions amb l'equip del bar del Manolo?? ¿ o si jugàs a tennis pot fer un partidet amb el Nadal???..mira igual si hi vas a un rocòdrom et podràs trobar al Edu Marín...però no competiràs amb ell a una competició oficial, exceptuant tinguis molt bon nivell d'escalada, també pots anar a córrer a la Mola ( Sant Llorenç) i trobar-te a l'Edurne Passaban corren per allà...però no faràs un 8000 amb ella....No no...

Va que nomes falta que algun bon afamat estudiant de química inventi la pildora del superheroi per un dia, poder provar la sensació de ser un superheroi al teu esport...o tu no la prendries???

Jo si....je.

Salut

Reus-Prades-Reus

Diumenge 7 de juny....

A la sortida de la caminada Reus-Prades-Reus de 55km i aprox. 3200mts de desnivell amb trobo al Fuentes i Kiskerj ens saluden.

Començo tranquil, potser massa ara mirant la jugada des de el sofà, fins al km 10 (primer avituallament) camino això si a bon ritme. a partir de aquí decideixo corre una mica.

Van passant el kilòmetres i jo al meu ritme, la cosa es torna una mica bucle...sempre la mateixa gent, las mateixes cares....algun moment sol con un mussol i sembla fins i tot que perdut...faltava una mica de senyalització.

Arribo a Prades i aquí m'espera el esmorzar, un entrepà i una coca cola ben bona, agafo forces i continuo després de descansar 10 minuts..

Començo a corre es nota que tinc forces renovades, bé un tram de baixada al qual corro amb un bon grapat de gent, algú cau de cul sense conseqüències....arribo al coll de l'Agustenc i tornen de baixada, aquí no puc corre massa gent pel mig i algú ja va bastant cascat...

...al final si passo gent i arribo a Vilaplana, un company m'informa que a partir de allà be pla i baixada...penso aquesta es la meva...

Continuo baixant cagant llets amb una noia i un parell de nanos jovenets...i arribant al km 38 la pista que estic baixant es torna com una cinta de corre però al inrevés...es a dir jo baixo i ella puja...amb donar la sensació que dono tres passàs endavant i quatre enredera...."pajaron" dels bons, no tiro, alguna cosa no funciona amb dic a mi mateix, el sol pica, el cap no en va....si menys de lo normal...passant el minuts i això no millora...la noia es va, els nanos també...

Tranquil, tranquil...

"Me gaguen en to"...

Començo a pregar a demanar a deus i divinitats una solució....
i de cop recordo que porto un gel a la butxaca del pantaló....Gracies!!! Hostias ara no porto aigua, dona igual nen..2 minuts i recuperat...

Estrenyo el cul i ara si passo als nanos, a un altre, tiro cap avall...ultim control....crec que queda 4 km i amb diu un noi del control que nomes 2,4km....això ja esta doncs..

Revisant el Garmin veig que he el 52% he estat corren i el 48% caminant amb una mitjana de pulsacions de 139ppm i un màxim de 166ppm.

Una bona marxa, molt bons el avituallaments...per cert el de la arribada amb cervesa fresca i entrepà de truita...tot un luxe després de 55 km.



Menció especial per un senyor que va arriba 30 minuts mes o menys després que jo, prim con un pal, pantalons llargs de color blanc, que la va fer tota la estona caminant...no va corre res de res i mel vaig troba pel camí un munt de vegades per davant o m'agafava a algun control si jo parava mes del compte....imagineu si arriba a córrer.

A l'organització moltes gracies.

Per cert a la noia no la vaig agafar.

Salut