Cavalls del Vent

Cena con amigos, cervezas, vino, copas....y alguien me pregunta si quiero hacer en junio el Cavals del Vent... yo animado y alegre por culpa del alcohol no me lo pienso y contesto que si!!



Cavalls del Vent (Caballos del Viento) por si aun no lo sabéis son el nombre que reciben las banderolas de oración budistas que ondean al viento, para esparcir por el mundo las oraciones, mensajes de paz y concordia.

Es una ruta de 97 km con un desnivel acumulado de 5.200 metros, que se desarrolla entre los 910 metros de altura y los 2.510 en la zona del Parque Natural del Cadí-Moixeró.
Total un paseito por el monte....Ufff!! en vaya fregado me he metido, además intentaremos hacerlo en menos de 24 horas.

Todo previsto para ser realizado el 20 de junio del 2009, saliendo del refugio Rebost para comenzar esta ruta por los 8 refugios que consta el Parque.
Bueno todo previsto menos yo, ahora me toca entrenar, volver a entrenar, prepararme psicologicamente, entrenar más y creo que por ultimo entrenar.

En cuanto tenga un plan de entrenamiento definido para estos dos meses y medio que me quedan os lo pondre para que podais verlo.

http://www.cavallsdelvent.com/


Buen camino!!

Natura, LLibertat, Silenci...

Segur que saps de lo que et parlo...

Diumenge, 17 hores de la tarde, la família mixt adormida al sofà i sort-ho a entrenar, ja no plou fins i tot a sortit una mica el sol....

....agafo les malles, mitjons, bambes, samarreta....Ops!! amb deixo el Garmin i el buff...

Primers metres davant de casa per asfalt i de seguida el camí de terra que tant desitjo...entro al meu mon, al mon del silenci, de sensacions, d'olors, de colors....

....silenci per que no escoltes cotxes, bé menys quan passa algun cab...amb tot terreny, moto o similar ( amb carinyu)...nomes sento els ocells, el sorolls del bosc, la meva respiració per l'esforç i les meves passes.

Sensacions per la pau que sens al estar tu sol amb la natura.....desconectat del mon real...La sensació de satisfacció quan has arribat dalt de aquella dura pujada, si si aquella que sempre caminàs una mica.

Olors...ja estem a primavera i ja sens les seves olors, l'olor de la herba motllada després de la pluja, l'olor a terra humida.

Color... de la verdor del camp, començar a creixa el blat de moro, les flors....i tornem a la realitat per un moment.....papers, ampolles de aigua buides, mes brutícia per allà.....UFFFF sort que passa de seguida i tornem al meu mon.

Nomes tens pensaments sobre el teu entrenament; avui una mica mes, tranquil suau, així molt bé, aquí pocs donar una mica mes, tranquil, vinga que ja arribàs dalt i sense parar de córrer, ara ve la baixada, compte arrels, pedres....Hey aquesta no estava ahir, uff!! quin ensurt...

Al final dona igual si avui he fet 8, 10, 15 kilòmetres, si he anat ràpid o lent, si es fructífer el entrenament o es un xurro com els de l'esmorza d'avui....dona igual he pogut estar 50 minuts al meu mon........

Corre Corre que te pillo

Hoy he salido a correr muy pronto, quizá demasiado pronto, que como dice el refrán "No por mucho madrugar más corres" o algo así era, ¿ no ?

He tenido la suerte de salir con mi amigo "Homo Albertus annus brutus", un verdadero amante de las actividades al aire libre, bueno como se dice ahora outdoor....trabaja en el indoor Karting, practica padel en pista cubierta, juega a fútbol sala en polideportivo, corre en el gym, vamos todo encerrado por que así no estropea la naturaleza...jejejejjejejeje
Un abrazo muy fuerte desde aquí home.


Al final han salido 10km en 56 minutos. Un buen entrenamiento matutino.

Bueno "Albertus" da recuerdos, pellizcos para ellas y abrazos para ellos.

Cursa de l'Alba

Doncs un any mes ja la tenim aquí la Cursa de l'Alba...que s'ha de dir de aquesta cursa....bonica, dura,divertida

Us poso comentaris de un bon corredor, Matiner de corredors.cat;

Collbató-Monestir. Surts de les piscines de Collbató. Surts en lleugera baixada, amb algun "repetxó" fins a l'ermita de la salut on comences a pujar fins a les coves del Salnitre. Tot això en asfalt. Aquí ja agafes camí (que està arreglat i sembla una autopista), fas un tros entre pla i baixada i comences a pujar fins a Sant Miquel. Aquesta pujada tiba, però tampoc no cal reservar gaire perquè un cop a Sant Miquel tens una bona baixada (asfalt) fins al monestir per recuperar forces.
Consell: aprofita aquesta baixada i pren-t'ho amb relativa tranquil·litat, un cop a baix comença el tram més dur. No vulgui "apretar", deixa't portar. Creu-me, els que et passin baixant al monestir acabaran punxant a les escales o més tard.
Monestir-Sant Jeroni. El tram més dur. Es puja per escales, amb algun tram de camí entremig. Si pots pujar corrent, doncs corrent i sinó caminant. Com et vagi més bé: d'un en en un, de dos en dos... El perill de fer-ho tot caminant es que et relaxis més del compte. Si pots, corre tant bon punt puguis, encara que només siguin 5m.
Un cop arribis a una ermita, on hi ha l'avituallament, gairebé ja ho tens.
El tram final és un dels més perillosos, perquè puges cardat i n'hi ha que ja baixen a tot drap pel mateix camí.Oju!
Sant Jeroni-Sant Joan. Fas un tram per allò on acabes de pujar. Com ja t'he dit, oju amb la gent que puja!
Però continues avall. És on la gent es "clava" més. Per mi, on pots guanyar o perdre més temps. És gairebé tot pla i pots córrer molt i molt de pressa.
Un cop al funicular de Sant Joan hi ha una pujada curta, però molt malparida que et trenca del tot. (Jo em sembla que cada any l'he hagut de caminar frown).
Sant Joan-Pla de Sant Miquel. Després de la pujadeta malparida, comença una baixada encimentada molt dreta i en ziga-zaga. Fa baixada, però trinxa molt. S'ha d'anar en compte també. A baix de tot, l'avituallament.
Pla de Sant Miquel-Collbató. Gires a la dreta, camí de les bateries i cap avall. És el tram més tècnic, amb molta pedra solta. Si no hi estàs acostumat, és on probablement ho passaràs més malament. A mitja baixada hi ha un tros molt curt que pica cap amunt i que rebenta bastant.
Començaràs a sentir la megafonia, que sempre anima, però encara en tens per una estona. S'acaba el camí, agafes una pista i et foten enmig d'uns camps. Gairebé ja ho tens! Et queden uns 500m asfaltats i ja ets a meta.

i de pas us poso el link de la web

http://www.cursalba.org

Per cert les inscripcions ja son obertes.

Bona cursa i no us la perdeu.

Propera caminada

La propera caminada que faré si tot va bé serà la de Molins de Rei - Montserrat 48.2km i un desnivell de 2645 metres, però la de cort recorregut es a dir d'Ullastrell a Montserrat, aprop 30 km i desnivell de 1780 metres, us deixo el link per consultar la web.

http://cem.molinsderei.net/

A la esquerra de la web trobareu Molins de Rei - Montserrat click i endavant.

Buen camino!!!

Entrenament

Aquí podeu veure un típic entrenament dels que faig per la vora de casa, son uns 8,3 km mes o menys i fets amb 48 minuts. ja se que que no es una gran velocitat però mica amb mica.



Com podeu veure es una mica trenca cames el recorregut.

Ruta dels tres Monestirs

Doncs a principi de Març vaig pensa en fer aquesta Ruta, era conscient que la meva preparació no era la correcta però com sempre el cor tira mes que el estat de forma. Es una ruta realment molt maca, pel meu gust massa asfalt...però compensa al pujar a la Mola i anar a morir a Montserrat i mai millor dit, casi arribo mort....no per culpa de la meva mala preparació, si no per culpa dels meus peus...durícies, callós, collons!! quin patiment

Si lo llego a saber!!! hi va qui jo se.....
us poso les dades del Garmin i el link a Wikiloc.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=318767

Un principi

Per començar us poso aquesta frase;

"No leas para contradecir o refutar, para creer o dar por bueno, para buscar materia de conversación o de discurso. Lee para considerar y ponderar".
Francis Bacon