dilluns, 17 de maig del 2010

XII TRAVESSA A MONTSERRAT







Es massa d'hora...aixo es lo que penso...però "sarna con gusto no pica"....ja ja.

Desprès d'una sobredosis de............................................................. cafeïna

Que penseu eh!!!...el meu cos no respon...pot ser no ha respòs mai hi aixo donaria moltes respostes a moltes preguntes...

Agafo les coses per la cursa, que si aquesta samarreta no, millor la vermella o potser la verda i mitjons quins...uff no se..l'únic que tinc clar son les sabatilles que portaré...podria anar en pilotes nomes portant les sabatilles  ja hi ha prou per corra i fins i tot potser en donant un premi...o algú de l'organització en fot un pedrego al cap...millor doncs amb roba...no sigui que tingui de cordar les sabatilles i aprofite algú  de darrera "y Pim Pam Pum toma lacasitos"...i explica-ho a la dona, al nen..uff i a la mare, pobre  deixa deixa....millor amb roba.

En Paco i jo anem per segon any a fer la Travessa de Montserrat organitzada per la bona gent del UESMAP.... 

Clar tant matina arribem d'hora, per una vegada...objectiu clar baixa temps de l'any passat.

...7,6,4,3,2,1...hi agafem el camí d'arrel, penso que tiro fort m'he deixat al Paco enrere, però al 10 minuts m'agafa...anem junts, les escales cap abaix al Monestir...sembla mentira 5 minuts per sobre de l'any passat, "algo falla nen"...pujada d'aquelles que si ho saps fot molt de mal...segon control i continuen perdent temps...Sant Jeroni...això cada cop va pitjor 10 minuts perduts...bé ara toca baixa una estona potser aquí li hi fotem Paco.

Sense anins de criticar...senyors / senyores de l'organització  qui ha tingut l'idea de mollar tota la muntanya de Montserrat...baixa si que baixo si...mes d'un cop de cul...i de sobte una branca o una espassa no se...jo relliscant cap abaix i allò que apunta cap un gluti...Ostres en veig allà trucant al bombers amb un pal clavat al cul...sort en l'ultim moment vaig un cop de maluc, rollo lambada, hi nomes en rasca una mica a la cama...

                                         Si que pica si la sarna con gusto...........

Continuen...cim Montgrós...

Ja esta fet això cap abaix a mort, un parell de pujades mes hi a tot tren...fins aquí havien perdut temps respecte l'any passat...ara es la nostre, estrenyen les dents...hi comencen a recuperar temps...passo per on l'any passat en baix deixar una ungle baixant amb la Sandra, un abraçada i un peto des de aquí,  penso que segur que encara esta per aquí l'ungla......tenim a tocar a la tercera dona...fot-li Paco...l'avancen...aixo ja esta...sprint final i 12 minuts menys que l'any passat que per la nostre edat no esta malament.

Resum...

Molt bona feina de la gent de  UESMAP, de tot cor, una Travessa bonica, bon ambient, molt bé marcada, que ja li agradaria a mes d'una cursa de les grans, bons avituallaments hi sobre tot molt bon rollo...a aquest any super samarreta i un pot de colònia que fa molt bona olor, per cert es d'home no??


Ja se per que es el coll de Miracle, es un miracle sortir sense d'allà....

re mes a dir potser com diu un tatuatge d'en Josef Ajram:


I don't know where the limit is but I know where it is not.

4 comentaris:

  1. Hola Carles!
    Acabo de posar un link al teu blog a la nostra web. Moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Ei Carlos!!! kina bona propaganda, sí senyor!!! Felicitats pel temps!! sembla q no però millorar 12 minuts és molt!! Aquest any ja has vist q no t'he pogut acompanyar a la baixada :( ...
    M n'alegro que tot sortís bé, llàstima dels camins mullats... kina peaso rascada!!! si dius q t'ho va fer un tauró surfeando, crec q colaria jejeje

    Vinga ens veiem el proper any!!Ha estat un plaer!!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies a vosaltres.

    Si ja ho vaig patit el no baixar un tros amb tu :(

    si sembla mes de un tauró que de corra per la muntanya.

    segur que ens veiem l'any vinent.

    ResponElimina
  4. ¡Qué bueno el "Pim Pam Pum toma lacasitos"!, ja, ja.

    ResponElimina