http://www.youtube.com/watch?v=22NOj9tJ6wE
sense paraules.
dissabte, 29 d’agost del 2009
dijous, 6 d’agost del 2009
1000 entrades
Increïble ja porto 1000 entrades al blog....jo no he entrat tantes vegades ehhh...
bé moltes gracies a tots.
Gracias
Thanks
bé moltes gracies a tots.
Gracias
Thanks
Collserola o la Dimensió desconeguda
Últimament cada dimecres amb el meu veí en "Mike canyitas blu
e eyes" fem una escapada amb BTT.
e eyes" fem una escapada amb BTT.Aquí el teniu al Mike:
Doncs després de unes setmanes de descoberta de les muntanyes i rodalies del nostre poble, ahir parlant al matí, van decidir fer una escapada per Collserola...en "Mike canyitas blue eyes" amb diu que ell busca la ruta per aquesta tarde, que ha trobat un blog i allò s'ho coneix de petit.
6 de la tarde preparant les nostres makines al cotxe i comentant la ruta...mes o menys serà això;
Sant Cugat del Vallés, Pi d'en Xandri, Can Borrell, Pantà de Can Borrell, Sant Medir, Carretera de l'Arrabassada, Casino, Montjuïc....
Sortint direcció Sant Cugat, arriben baixen les bicicletes, últims preparatius i comencen molt animats.
6 de la tarde preparant les nostres makines al cotxe i comentant la ruta...mes o menys serà això;
Sant Cugat del Vallés, Pi d'en Xandri, Can Borrell, Pantà de Can Borrell, Sant Medir, Carretera de l'Arrabassada, Casino, Montjuïc....
Sortint direcció Sant Cugat, arriben baixen les bicicletes, últims preparatius i comencen molt animats.
Primer tram de pista forestal i ja el tenint aquí el Pi d'en Xandri
Continuem fins arribar a Can Borrell, camí sense cap mena de complicació tècnica...ens anem direcció el pantà de Can Borrell, aquí Mr "Mike canyitas blue eyes" no li arriba bé la sang al cervell i amb porta per un camí erroni, il·lusos de nosaltres no ens varem donar fins després de una bona estona...que l'havien cagat...visiten el pantà, esta com el recordava, i tiren cap a amunt....després de donar voltes per una urbanització, de no trobar el camí, veiem un cartell que marca Sant Medir el seguim....Hostias un camí estret i amb un bon grapat de branques i punxes, me cago en to lo que se menea, tots el braços i cames esgarrapats, ara la dona pensara que he estat amb una "rubia con ojos de gata"com diu la cançó...unes pujades am roca que no es pot anar amb bici...be si es pot anar però com a la foto;
I després de 1hora i 30 minuts de patiment arribem a Sant Medir (per qui no ho sap, s'arriba amb 10 minuts des de el Pi del Xandri)...jajajaaj no esta malament guia "Mike canyitas blue eyes"
Font de Sant Medir (jo i la meva makina)
Des de aquí anem fins la carretera de l'Arrabassada i refem el camí fins Sant Medir i ja cap a Sant Cugat....gaudint dels salts i la baixada per pista ample.
El repòs del guerrer:
I com a punt final ATENCIÓ;
SI TROBEU AQUET BICHO NO LI FEU CAS SOBRE LES INDICACIONS.....HO US PERDREU SEGUR...dilluns, 13 de juliol del 2009
Cavalls del Vent
Fiasco total!!
Al final no ha pogut ser...
Divendres passo per Manresa i passo a recollí al Sergi i anem junts cap al refugi del Rebost, la veritat no ens coneixen de res però hi ha bon rollo, molts nervis i moltes ganes....
Arribem d'hora al refugi, podem fer trucades a la família per dir que hem arribat, preparem les coses per l'endemà i ens disposem a sopar...
...macarrons, carn i amanida quin "pedazo" de sopar, compartint taula amb una parella molt maca...també ens trobem al Jta de corredors.cat, una abraçada des de aquí. Hora de anar al llit mes o menys les 21,30...que demà a las 3,30 amunt....
4,10 sortint del refugi....sort del gps...per que no trobem bé les marques i hi ha un tros de bosc que no es veu res de res (nomes de tant en tant un ullets, cavalls i vedellàs) , arbres caiguts i marques perdudes...2 horetes i arribem al refugi Niu de l'Aguila...collons con bufa el aire aquí..........no parem ni 5 minuts massa fred.....
Encreuament Font freda....hostias el quàdriceps de la cama esquerra li donar per enrampar-se de debò....estiro, prego, maleeixo... en Sergi amb donar ànims....sembla que passa....baixen fins al altre refugi trotant.....un grupet de nens i ves per on....el Kilian Jornet.....que esta entrenant al nens ens diu....de la impressió ni pensen en fer una foto amb ell....quin parell....
Refugi Cortals de L'Ingla........un cafeto i a continuar...
Ara ve un tros que s'ens fa pesat.......la cama no va bé.....tornant les rampes....callo com un puta i intento continua...però no va.....pateixo pel meu company va desmoralitzat per culpa meva.....
Refugi Prat d'Aguiló parem a dinar i aprofito per estira......això no va bé...parlem de retirar-nos, la cama diu si, el cap i el cor diuen no..........sortint direcció Lluís Estasen...la primera pujada s'en va durisima rampes cada 5 minuts......el tros pla intento trotar...........ufff no puc........la pista igual trossos si trossos no, però mes que no......
Lluis Estases ens retirem......joder que dur que es aquest esport....la primera que plego i la primera vegada que tinc enrampades i nomes portaven com a molt 30km....i a sobre amb un company que no coneix de res....mira aquestes coses si et passant sol dons vale o amb algú de confi....però el pobre segur que esta pensant l'escanyo o no.....
Aquí us deixo un link de fotos posades i fetes per en Sergi.
http://picasaweb.google.es/sergicots/CavallsDelVentFiasco#
La nostre cara era un poema, de decepció....
Sergi una abraçada molt forta des de aquí i gracies per aquesta bona estona.
Sergi una abraçada molt forta des de aquí i gracies per aquesta bona estona.
Salut
dilluns, 22 de juny del 2009
A falta de Pan....
Doncs aquet passat dissabte tenia d'haver fet el Cavalls del Vent però la mala sort, vaig tindrà febre i amb deixa bastant fluixet, no va poder ser....per tant diumenge vaig fer una sortida pel costa de La Bisbal del Penedes .
Vaig anar al Castell del Montmell, la creu i a la Talaia del Montmell, un recorregut d'uns 10 km curt però intens, mes que res volia provar com estava el meu cos després de les angines patides.
Vaig anar al Castell del Montmell, la creu i a la Talaia del Montmell, un recorregut d'uns 10 km curt però intens, mes que res volia provar com estava el meu cos després de les angines patides.
Començo des de el poble la Juncosa del Montmell sort una pista que va tirant cap amunt fins arriba a la Àrea recreativa forestal del Montmell des de aquí comença el camí de debò, primer 
passo per la Ermita de Sant Miquel de Montmell ( 660 m .) Romànica, del segle XI, molt aèria, bones vistes.
passo per la Ermita de Sant Miquel de Montmell ( 660 m .) Romànica, del segle XI, molt aèria, bones vistes.
Continuo cap amunt aquí la cosa ja trempa de debò, algun tros de grimpada inclosa, cruïlla de camins, vaig direcció el Castell del Montmell ( 725 m .) Amb antecedents des de l'any 974, ara només resten dues parets mig enderrocades. Bona vista sobre el Baix Penedès i l'Alt Camp. De camí es passa dues coves, que si li diuen boques calentes ja que el aire que surt de dins es entre 10 i 15 graus superior al de fora.
Torno enredera per anar al altre costat i ha un creu després de una forta pujada, a partir d'aquí el camí es suavitza i va pujant i davallant cap la talaia del Montmell.
Arribo a la Talaia molt bones vistes, després de unes fotos i una mica d'aigua toca desfer el camí fet.
Al final 1:10 minuts amb las parades per les fotos i prendre una mica d'aire.
Resum una sortida molt guapa, joc molt tranquil nomes vaig veure 3 excursionistes i amb bones sensacions. Veig que després de aquesta horribilis setmana no he perdut la forma.
Resum una sortida molt guapa, joc molt tranquil nomes vaig veure 3 excursionistes i amb bones sensacions. Veig que després de aquesta horribilis setmana no he perdut la forma.
Salut.
dimarts, 16 de juny del 2009
Superheroi
Mes o menys a tots de petits i alguns encara de grans ens agradaven els superherois...que Superman, que si Spirderman, el Capita Amèrica, Batman, Hulk, Flash, los 4 fantasticos i molts mes que hi han...
Alguns de mes grandets ens enamoren dels temes mitològics i/o històrics, Deus de l'Olimpi, mitologia Grega i similars...normalment per culpa d'algun profe o professora.
La definició de superheroi pot definir en algú aspecte o potser no al Kilian Jornet i mes després de la seva ultima aventura, batre el rècord de G.R. 20 de l'illa de Còrsega (videos)
A mi personalment dintre dels símils Olimpis (grecs antics parlo) amb recorda mes a Zeus o Ares el deu de la guerra i fins i tot a Atenea.
Quina passada amb 23 anys...
¿Que passaria si poguessin posar a Kilian Jornet, a Miguel Indurain, Lance Amstrong, Haile Gebrselassie, Mohamed Ali, Usain Bolt i un llarg etc de megacraks de l'esport a competí junts....per suposat amb la mateixa disciplina i que tots la controlessin al 100%.?Alguns de mes grandets ens enamoren dels temes mitològics i/o històrics, Deus de l'Olimpi, mitologia Grega i similars...normalment per culpa d'algun profe o professora.
La definició de superheroi pot definir en algú aspecte o potser no al Kilian Jornet i mes després de la seva ultima aventura, batre el rècord de G.R. 20 de l'illa de Còrsega (videos)
A mi personalment dintre dels símils Olimpis (grecs antics parlo) amb recorda mes a Zeus o Ares el deu de la guerra i fins i tot a Atenea.
Quina passada amb 23 anys...
Mira que tinc un amic, que te un conegut, que te un veí que el seu cunyat tenia un company de feina que coneixia a un col·lega del gimnàs que un dia van sortir amb una gent de festa i havia un tio que coneixia a un que va ser campió del mon de no se que i el veia bastant sovint...jejejejejeje.
Doncs mira nosaltres tenint la gran sort de poder coneix al Kilian, i pot ser mes i tot...
Apuntar-te a una cursa, arribas al lloc, escalfas...anar a la sortida, tu de campió a primera fila , si senyor!!!
I miràs a la teva dreta i el teu colega Paco tot nerviós com tu, suant i tal.... i miràs a l'esquerra i conyo el Kilian colze amb colze amb tu nen, a la sortida de la cursa al puto teu costat, el campió del mon de curses de muntanya o del UTMB 2008, el recordman del Cavalls del Vent...al teu costat...
Hostias ens podem queixa que aquet esport surt a la tele una mitjana del 0,2% amb comparació d'altres (mes o menys), que es poc conegut etc etc...però ningú mes pot competir amb superherois al seu costat o acabar una cursa i tenir-lo per allà per que ha corregut lo mateix que tu, ¿ o si fas futbol pots jugar cada dijous amb Messi o la Champions amb l'equip del bar del Manolo?? ¿ o si jugàs a tennis pot fer un partidet amb el Nadal???..mira igual si hi vas a un rocòdrom et podràs trobar al Edu Marín...però no competiràs amb ell a una competició oficial, exceptuant tinguis molt bon nivell d'escalada, també pots anar a córrer a la Mola ( Sant Llorenç) i trobar-te a l'Edurne Passaban corren per allà...però no faràs un 8000 amb ella....No no...
Va que nomes falta que algun bon afamat estudiant de química inventi la pildora del superheroi per un dia, poder provar la sensació de ser un superheroi al teu esport...o tu no la prendries???
Jo si....je.
Salut
Hostias ens podem queixa que aquet esport surt a la tele una mitjana del 0,2% amb comparació d'altres (mes o menys), que es poc conegut etc etc...però ningú mes pot competir amb superherois al seu costat o acabar una cursa i tenir-lo per allà per que ha corregut lo mateix que tu, ¿ o si fas futbol pots jugar cada dijous amb Messi o la Champions amb l'equip del bar del Manolo?? ¿ o si jugàs a tennis pot fer un partidet amb el Nadal???..mira igual si hi vas a un rocòdrom et podràs trobar al Edu Marín...però no competiràs amb ell a una competició oficial, exceptuant tinguis molt bon nivell d'escalada, també pots anar a córrer a la Mola ( Sant Llorenç) i trobar-te a l'Edurne Passaban corren per allà...però no faràs un 8000 amb ella....No no...
Va que nomes falta que algun bon afamat estudiant de química inventi la pildora del superheroi per un dia, poder provar la sensació de ser un superheroi al teu esport...o tu no la prendries???
Jo si....je.
Salut
dilluns, 8 de juny del 2009
Reus-Prades-Reus
Diumenge 7 de juny....
A la sortida de la caminada Reus-Prades-Reus de 55km i aprox. 3200mts de desnivell amb trobo al Fuentes i Kiskerj ens saluden.
Començo tranquil, potser massa ara mirant la jugada des de el sofà, fins al km 10 (primer avituallament) camino això si a bon ritme. a partir de aquí decideixo corre una mica.
Van passant el kilòmetres i jo al meu ritme, la cosa es torna una mica bucle...sempre la mateixa gent, las mateixes cares....algun moment sol con un mussol i sembla fins i tot que perdut...faltava una mica de senyalització.
Arribo a Prades i aquí m'espera el esmorzar, un entrepà i una coca cola ben bona, agafo forces i continuo després de descansar 10 minuts..
Començo a corre es nota que tinc forces renovades, bé un tram de baixada al qual corro amb un bon grapat de gent, algú cau de cul sense conseqüències....arribo al coll de l'Agustenc i tornen de baixada, aquí no puc corre massa gent pel mig i algú ja va bastant cascat...
...al final si passo gent i arribo a Vilaplana, un company m'informa que a partir de allà be pla i baixada...penso aquesta es la meva...
Continuo baixant cagant llets amb una noia i un parell de nanos jovenets...i arribant al km 38 la pista que estic baixant es torna com una cinta de corre però al inrevés...es a dir jo baixo i ella puja...amb donar la sensació que dono tres passàs endavant i quatre enredera...."pajaron" dels bons, no tiro, alguna cosa no funciona amb dic a mi mateix, el sol pica, el cap no en va....si menys de lo normal...passant el minuts i això no millora...la noia es va, els nanos també...
Tranquil, tranquil...
"Me gaguen en to"...
Començo a pregar a demanar a deus i divinitats una solució....
i de cop recordo que porto un gel a la butxaca del pantaló....Gracies!!! Hostias ara no porto aigua, dona igual nen..2 minuts i recuperat...
Estrenyo el cul i ara si passo als nanos, a un altre, tiro cap avall...ultim control....crec que queda 4 km i amb diu un noi del control que nomes 2,4km....això ja esta doncs..
Revisant el Garmin veig que he el 52% he estat corren i el 48% caminant amb una mitjana de pulsacions de 139ppm i un màxim de 166ppm.
Una bona marxa, molt bons el avituallaments...per cert el de la arribada amb cervesa fresca i entrepà de truita...tot un luxe després de 55 km.
Menció especial per un senyor que va arriba 30 minuts mes o menys després que jo, prim con un pal, pantalons llargs de color blanc, que la va fer tota la estona caminant...no va corre res de res i mel vaig troba pel camí un munt de vegades per davant o m'agafava a algun control si jo parava mes del compte....imagineu si arriba a córrer.
A l'organització moltes gracies.
Per cert a la noia no la vaig agafar.
Salut
A la sortida de la caminada Reus-Prades-Reus de 55km i aprox. 3200mts de desnivell amb trobo al Fuentes i Kiskerj ens saluden.
Començo tranquil, potser massa ara mirant la jugada des de el sofà, fins al km 10 (primer avituallament) camino això si a bon ritme. a partir de aquí decideixo corre una mica.
Van passant el kilòmetres i jo al meu ritme, la cosa es torna una mica bucle...sempre la mateixa gent, las mateixes cares....algun moment sol con un mussol i sembla fins i tot que perdut...faltava una mica de senyalització.
Arribo a Prades i aquí m'espera el esmorzar, un entrepà i una coca cola ben bona, agafo forces i continuo després de descansar 10 minuts..
Començo a corre es nota que tinc forces renovades, bé un tram de baixada al qual corro amb un bon grapat de gent, algú cau de cul sense conseqüències....arribo al coll de l'Agustenc i tornen de baixada, aquí no puc corre massa gent pel mig i algú ja va bastant cascat...
...al final si passo gent i arribo a Vilaplana, un company m'informa que a partir de allà be pla i baixada...penso aquesta es la meva...
Continuo baixant cagant llets amb una noia i un parell de nanos jovenets...i arribant al km 38 la pista que estic baixant es torna com una cinta de corre però al inrevés...es a dir jo baixo i ella puja...amb donar la sensació que dono tres passàs endavant i quatre enredera...."pajaron" dels bons, no tiro, alguna cosa no funciona amb dic a mi mateix, el sol pica, el cap no en va....si menys de lo normal...passant el minuts i això no millora...la noia es va, els nanos també...
Tranquil, tranquil...
"Me gaguen en to"...
Començo a pregar a demanar a deus i divinitats una solució....
i de cop recordo que porto un gel a la butxaca del pantaló....Gracies!!! Hostias ara no porto aigua, dona igual nen..2 minuts i recuperat...
Estrenyo el cul i ara si passo als nanos, a un altre, tiro cap avall...ultim control....crec que queda 4 km i amb diu un noi del control que nomes 2,4km....això ja esta doncs..
Revisant el Garmin veig que he el 52% he estat corren i el 48% caminant amb una mitjana de pulsacions de 139ppm i un màxim de 166ppm.
Una bona marxa, molt bons el avituallaments...per cert el de la arribada amb cervesa fresca i entrepà de truita...tot un luxe després de 55 km.
Menció especial per un senyor que va arriba 30 minuts mes o menys després que jo, prim con un pal, pantalons llargs de color blanc, que la va fer tota la estona caminant...no va corre res de res i mel vaig troba pel camí un munt de vegades per davant o m'agafava a algun control si jo parava mes del compte....imagineu si arriba a córrer.
A l'organització moltes gracies.
Per cert a la noia no la vaig agafar.
Salut
dijous, 21 de maig del 2009
GRACIAS
Mas o menos todos nos entrenamos para cierto evento, carrera, marcha, travesía, carrera de BTT, ascención o lo que fuera.
Dedicamos gran parte de nuestro tiempo libre, dejamos de disfrutar de la familia, nos quitamos horas de sueños, incluso a veces rozamos lo insalubre.
Llega el día H y en principio esta todo dispuesto y preparado, nuestro cuerpo y mente a punto para el sufrimiento, si si sufrimiento no nos engañemos en todas las carreras siempre se sufre algo...cada uno pone el limite de lo que quiere sufrir pero se sufre señores. Que ya lo se diréis los no practicantes de esta religión de correr por montaña; "Sarna con gusto no pica"...pues os tengo de decir que un m...con perdón...si que pica si y hay veces que mucho.
Pues lo dicho todo preparado, llegamos al sitio, recogemos dorsal, saludamos a conocidos o recién conocidos, calentamos (importante no hagáis como yo en la Travessa de Montserrat), y nos situamos en la linea de salida a nuestro gusto, que si delante que si no pierdo tiempo, no no mejor por en medio así tiran de ti o sera mejor detrás y así salgo a mi rollo....uff que dificil.
Bueno PUM y empieza el show, primeros metros, controlando la situación, voy flojo? voy demasiado fuerte? Hostias este mira que fuerte esta? Mira esta que buena esta...uy!! perdón esto a mi nunca me pasa (je je)....continuamos mas metros, kilómetros....seguimos pensando en lo nuestro, que si he entrenado bien, que bien que me encuentro hoy, o absolutamente al revés.... coño que jodido estoy, me duele aquí o allá. Esto no va ni para atrás, .
Lo dicho nosotros en nuestro pequeño mundo en la parte que podríamos considerar más egoísta de este deporte (si si que somos todos un poco egoístas), el disfrutar de nuestra soledad y nuestro hobby, aunque sea con cientos de personas alrededor haciendo lo mismo que nosotros...
.... pero muchas veces por no decir siempre no nos damos cuenta que esa carrera, evento etc...tiene un señor o varios que son los organizadores que se han tirado las mismas horas que nosotros o más preparándolo para que ahora estemos disfrutando de ella.
Tiempo marcando un recorrido, estudiándolo para hacerlo lo más optimo posible, solicitando los mil permisos necesarios, buscando patrocinadores, comprando bebidas, comidas, los tan preciados regalos de la bolsa....
Y puestos a hablar.....conocéis esas personas tan poco valoradas que están dándonos agua, bebidas isotónicas, plátanos, naranjas, frutos secos etc en los controles?..................los voluntarios.
Desde aquí les quiero agradecer su inconmensurable labor hacía todos los que estamos disfrutando en ese momento de una carrera y ellos simplemente nos están ayudando sin mas.
Quizá en alguna de la muchas carreras que participamos nos deberíamos de poner de acuerdo todos los participantes y llevarles cada uno de nosotros una botella de cava para todos ellos...
Una inmensa reverencia y abrazo a todos vosotros los voluntarios desde mi humilde corazón.
Salud y kilómetros.
Dedicamos gran parte de nuestro tiempo libre, dejamos de disfrutar de la familia, nos quitamos horas de sueños, incluso a veces rozamos lo insalubre.
Llega el día H y en principio esta todo dispuesto y preparado, nuestro cuerpo y mente a punto para el sufrimiento, si si sufrimiento no nos engañemos en todas las carreras siempre se sufre algo...cada uno pone el limite de lo que quiere sufrir pero se sufre señores. Que ya lo se diréis los no practicantes de esta religión de correr por montaña; "Sarna con gusto no pica"...pues os tengo de decir que un m...con perdón...si que pica si y hay veces que mucho.
Pues lo dicho todo preparado, llegamos al sitio, recogemos dorsal, saludamos a conocidos o recién conocidos, calentamos (importante no hagáis como yo en la Travessa de Montserrat), y nos situamos en la linea de salida a nuestro gusto, que si delante que si no pierdo tiempo, no no mejor por en medio así tiran de ti o sera mejor detrás y así salgo a mi rollo....uff que dificil.
Bueno PUM y empieza el show, primeros metros, controlando la situación, voy flojo? voy demasiado fuerte? Hostias este mira que fuerte esta? Mira esta que buena esta...uy!! perdón esto a mi nunca me pasa (je je)....continuamos mas metros, kilómetros....seguimos pensando en lo nuestro, que si he entrenado bien, que bien que me encuentro hoy, o absolutamente al revés.... coño que jodido estoy, me duele aquí o allá. Esto no va ni para atrás, .
Lo dicho nosotros en nuestro pequeño mundo en la parte que podríamos considerar más egoísta de este deporte (si si que somos todos un poco egoístas), el disfrutar de nuestra soledad y nuestro hobby, aunque sea con cientos de personas alrededor haciendo lo mismo que nosotros...
.... pero muchas veces por no decir siempre no nos damos cuenta que esa carrera, evento etc...tiene un señor o varios que son los organizadores que se han tirado las mismas horas que nosotros o más preparándolo para que ahora estemos disfrutando de ella.
Tiempo marcando un recorrido, estudiándolo para hacerlo lo más optimo posible, solicitando los mil permisos necesarios, buscando patrocinadores, comprando bebidas, comidas, los tan preciados regalos de la bolsa....
Y puestos a hablar.....conocéis esas personas tan poco valoradas que están dándonos agua, bebidas isotónicas, plátanos, naranjas, frutos secos etc en los controles?..................los voluntarios.
Desde aquí les quiero agradecer su inconmensurable labor hacía todos los que estamos disfrutando en ese momento de una carrera y ellos simplemente nos están ayudando sin mas.
Quizá en alguna de la muchas carreras que participamos nos deberíamos de poner de acuerdo todos los participantes y llevarles cada uno de nosotros una botella de cava para todos ellos...
Una inmensa reverencia y abrazo a todos vosotros los voluntarios desde mi humilde corazón.
Salud y kilómetros.
dilluns, 18 de maig del 2009
XI Travessa Montserrat
Un dilluns qualsevol....li dit a la dona de fer una Travessa relativament curta per Montserrat (20Km), jo la faré corren....uffff sospira!!! però li dic que els nostres amics Paco i Nani també vindran....ah la cosa dons s'anima i també vindrà....
RECORREGUT:
Santa Cecília - Camí de l'Arrel - Pla de la Trinitat - Monestir -Sant Miquel - Sant Joan - Camí de Sant Jeroni - Sant Jeroni - El Camell de Sant Jeroni - Coll del Migdia - Montgròs - Coll de les Comes - Coll del Miracle (clar si arribes aquí sense, es un miracle) - Coll de Porc - Santa Cecília
Tots apuntats, s'apropa el dia de actes...
Diumenge 17 de Maig, matinada dels collons( a les 4 amunt), preparació de les bosses i a buscar al companys. Camí de Montserrat al cotxe amb bon ambient....arriben al Monestir de Santa Cecília, a peta de gent, després amb diuen que si els ha anat la ma amb les inscripcions aprox de 220 persones. Amb trobo amb la Mireia, coneguda de alguna cursa....
Escalfo 3 minuts i escacs, molt bé campió!!! jajajajaajaja.
I PUM!!! sortint rapidillos, ja comencen a pujar....anem direcció el Monestir de Montserrat pel camí del arrel....vaig bé, bones sensacions...arribo a les escales i cap avall, Hostias passa un tio cagant llets, si l'havia passat cap amunt....collons com baixa el tio....
Primer control Monestir, aigua i apa agafem la pista de asfalt direcció Sant Joan, es fa dura i pesada...algú amb comenta guarda forces per la pujada al Montgròs, que raó tenia. Continuem pujant, ara direcció Sant Jeroni i un cop allí començar la cursa de veritat...
...corriols típics de Montserrat amb arrels, pedres etc....començar un bon tros de baixada...i tornem a pujar i OPS Surprise surprise!!!....penso amb trucar a la dona i el colegas (Paco i Nani) però no porto el mòbil...paret de les bones s'ha de anar a 4 potes (grimpar)....com m'agrada això...i mes pujades de les bones, fins i tot amb cordes...alguna baixada també acollonant de debò.
Arribo al Montgròs bastant jodido, però porto mes de la meitat i això ja esta fet...tiro cap avall amb totes les forces...passo a algú baixant...arribo al penúltim control i amb trobo a la 2ª dona...comencen a baixa junts, algú del control li diu la Reina de les baixades....
....anem aprox 20 minuts junts...jo m'animo i veig una pedra rodona, sembla una pilota i li remato com el Messi ( algú crida GOOOLLLLLL)....apa una ungla a pari panteres, un dels records de aquesta Travessa, li dit que tiri....aquet cop a la pedra de veritat m'ha fet mal....arribo al ultim control....ja esta, ja arribàs....un ultim esforç....aquí amb costa corra...entre cansat i la p.... ungla.
Per fi, ja es veu el Monestir de Santa Cecília un altre cop.....Arribada.
al final 3,42 minuts que per la meva edat i estat de forma no esta malament.
Amb donen una samarreta i moltes coses mes de regal, un entrapà super bo, serà la gana??
Fen petar la txarradeta amb alguns dels que paren per allà, que si blanc que si negre que si dura que si no etc.
Ara amb toca esperar a la dona i el companys...ufff amb mataran quan arribin....segur que amb tocar dormir al sofà, amb "carinyo" que no sabia com era això dona...
Amb resum......
Un pedazo de travessa, molt bé parida i organitzada pel uesmap. Un molt bon recorregut aquí al costat de casa i amb zones molt tècniques, això si no us enganyeu son 20 km però amb molt de desnivell i dura dura.
Bé ara records al maquina que ha fet el recorregut dos vegades, que diu que se esta entrenant per Ultratrail d'Andorra, molta sort. Pel que he compartit algun tros del recorregut, al nanu de la paella, quin patiment pobre que no li arribava l'ultima amic, a la Mireia, i sobre tot als del uesmap moltes gracies.
Una abraçada des de aquí.
PD.
No he dormit al sofà.
Poso les fotos una mica comentades (fotos cedides pel Paco);
Les dones al pas del francesos;
RECORREGUT:
Santa Cecília - Camí de l'Arrel - Pla de la Trinitat - Monestir -Sant Miquel - Sant Joan - Camí de Sant Jeroni - Sant Jeroni - El Camell de Sant Jeroni - Coll del Migdia - Montgròs - Coll de les Comes - Coll del Miracle (clar si arribes aquí sense, es un miracle) - Coll de Porc - Santa Cecília
Tots apuntats, s'apropa el dia de actes...
Diumenge 17 de Maig, matinada dels collons( a les 4 amunt), preparació de les bosses i a buscar al companys. Camí de Montserrat al cotxe amb bon ambient....arriben al Monestir de Santa Cecília, a peta de gent, després amb diuen que si els ha anat la ma amb les inscripcions aprox de 220 persones. Amb trobo amb la Mireia, coneguda de alguna cursa....
Escalfo 3 minuts i escacs, molt bé campió!!! jajajajaajaja.
I PUM!!! sortint rapidillos, ja comencen a pujar....anem direcció el Monestir de Montserrat pel camí del arrel....vaig bé, bones sensacions...arribo a les escales i cap avall, Hostias passa un tio cagant llets, si l'havia passat cap amunt....collons com baixa el tio....
Primer control Monestir, aigua i apa agafem la pista de asfalt direcció Sant Joan, es fa dura i pesada...algú amb comenta guarda forces per la pujada al Montgròs, que raó tenia. Continuem pujant, ara direcció Sant Jeroni i un cop allí començar la cursa de veritat...
...corriols típics de Montserrat amb arrels, pedres etc....començar un bon tros de baixada...i tornem a pujar i OPS Surprise surprise!!!....penso amb trucar a la dona i el colegas (Paco i Nani) però no porto el mòbil...paret de les bones s'ha de anar a 4 potes (grimpar)....com m'agrada això...i mes pujades de les bones, fins i tot amb cordes...alguna baixada també acollonant de debò.
Arribo al Montgròs bastant jodido, però porto mes de la meitat i això ja esta fet...tiro cap avall amb totes les forces...passo a algú baixant...arribo al penúltim control i amb trobo a la 2ª dona...comencen a baixa junts, algú del control li diu la Reina de les baixades....
....anem aprox 20 minuts junts...jo m'animo i veig una pedra rodona, sembla una pilota i li remato com el Messi ( algú crida GOOOLLLLLL)....apa una ungla a pari panteres, un dels records de aquesta Travessa, li dit que tiri....aquet cop a la pedra de veritat m'ha fet mal....arribo al ultim control....ja esta, ja arribàs....un ultim esforç....aquí amb costa corra...entre cansat i la p.... ungla.
Per fi, ja es veu el Monestir de Santa Cecília un altre cop.....Arribada.
al final 3,42 minuts que per la meva edat i estat de forma no esta malament.
Amb donen una samarreta i moltes coses mes de regal, un entrapà super bo, serà la gana??
Fen petar la txarradeta amb alguns dels que paren per allà, que si blanc que si negre que si dura que si no etc.
Ara amb toca esperar a la dona i el companys...ufff amb mataran quan arribin....segur que amb tocar dormir al sofà, amb "carinyo" que no sabia com era això dona...
Amb resum......
Un pedazo de travessa, molt bé parida i organitzada pel uesmap. Un molt bon recorregut aquí al costat de casa i amb zones molt tècniques, això si no us enganyeu son 20 km però amb molt de desnivell i dura dura.
Bé ara records al maquina que ha fet el recorregut dos vegades, que diu que se esta entrenant per Ultratrail d'Andorra, molta sort. Pel que he compartit algun tros del recorregut, al nanu de la paella, quin patiment pobre que no li arribava l'ultima amic, a la Mireia, i sobre tot als del uesmap moltes gracies.
Una abraçada des de aquí.
PD.
No he dormit al sofà.
Poso les fotos una mica comentades (fotos cedides pel Paco);
Les dones al pas del francesos;
Grimpant grimpant cap el Montgròs;
Quina Muntanya mes bonica;
Vistes des de Montgròs;
Tram de cordes;
I al final et donant un diploma i tot;
Que ja podríeu haver-me donat un diploma universitari.Apa vaig a entrenar una mica.
dijous, 14 de maig del 2009
dimecres, 13 de maig del 2009
Viento en Popa...A toda vela
Viento en popa a toda vela, no corta el mar sino vuela ( fragment de Canción del Pirata por Espronceda)
Així podrien definir les meves sensacions quan entreno els darrers dies, amb el mateix esforç faig de 2 a 3 minuts menys pel mateixos circuits que entreno habitualment, he baixat 3 kilos de pes, tots el dies tinc bon feeling, amb sento com si hagués begut ambrosia...
A mes a mes el altre dia vaig veure un vídeo de la cursa del Pedraforca 2008 i faig fluixejar veien com baixa el Deu de l'Olimpi Kiku Soler...(tot s'ha de dir que el altres 3 o 4 també baixen cagant llets)... un amic meu, que es molt sensat, amb va dir que el secret per baixar així es tanca el ulls i persignar-se...tindra rao??
Ja queda menys pel Cavalls del Vent i com deia al principi sembla que tot va "Viento en popa y a toda vela", ara es quan has de tindre mes compte amb les lesions i sobreentrenament, he començat a cuidar una mica la dieta també però sense obsesionarme.
Que com diu el fill de una amiga;, "el metge m'ha dit que cada dia amb tinc de rentar-me el calaixos". Al cap i a la fi el de la foto també arriba al seu objectiu....
Així podrien definir les meves sensacions quan entreno els darrers dies, amb el mateix esforç faig de 2 a 3 minuts menys pel mateixos circuits que entreno habitualment, he baixat 3 kilos de pes, tots el dies tinc bon feeling, amb sento com si hagués begut ambrosia...
A mes a mes el altre dia vaig veure un vídeo de la cursa del Pedraforca 2008 i faig fluixejar veien com baixa el Deu de l'Olimpi Kiku Soler...(tot s'ha de dir que el altres 3 o 4 també baixen cagant llets)... un amic meu, que es molt sensat, amb va dir que el secret per baixar així es tanca el ulls i persignar-se...tindra rao??
Ja queda menys pel Cavalls del Vent i com deia al principi sembla que tot va "Viento en popa y a toda vela", ara es quan has de tindre mes compte amb les lesions i sobreentrenament, he començat a cuidar una mica la dieta també però sense obsesionarme.
Que com diu el fill de una amiga;, "el metge m'ha dit que cada dia amb tinc de rentar-me el calaixos". Al cap i a la fi el de la foto també arriba al seu objectiu....
dilluns, 4 de maig del 2009
Cap de setmana llarg.
Aprofitant un cap de setmana llarg i amb bones previsions de meteo, anem a Vendrell.
Alla la natura amb despara una grata sorpresa, en primer lloc l'indret on aniré a córrer que crec que es bastant desconegut i després un premi amb unes imatges bucòlics que podeu veure una mica mes avall.
El lloc:
com he dit al mateix Vendrell...
...Al costat del repetidor de TVE; Serra Pedragosa, Puig Lleó, El Raurel, Puig Claper, Roca Aguilera....
He fet dos sortides, totes dues son un recorregut circular. En tots dos casos la sortida ha sigut des de el Nou Vendrell.
En el primer cas son 9 kilòmetres, fen la pujada al Raurell, amb una baixada molt guapa i tècnica de moltes pedres. Perfil del recorregut;
Aquí teniu un vídeo no de molt bona qualitat però el mòbil no donar per mes.
Alla la natura amb despara una grata sorpresa, en primer lloc l'indret on aniré a córrer que crec que es bastant desconegut i després un premi amb unes imatges bucòlics que podeu veure una mica mes avall.
El lloc:
com he dit al mateix Vendrell...
...Al costat del repetidor de TVE; Serra Pedragosa, Puig Lleó, El Raurel, Puig Claper, Roca Aguilera....
He fet dos sortides, totes dues son un recorregut circular. En tots dos casos la sortida ha sigut des de el Nou Vendrell.
En el primer cas son 9 kilòmetres, fen la pujada al Raurell, amb una baixada molt guapa i tècnica de moltes pedres. Perfil del recorregut;
Aquí teniu un vídeo no de molt bona qualitat però el mòbil no donar per mes.
Sembla que caurà el cel a sobre meu amb una estona, oi??
Doncs ara es quan ve el regal de la natura....després de mes o menys 50 minuts de esforç i pensant tota la estona "Caurà una de bona", al final el cel deixa caure quatre gotes i es converteix amb això;
El segon cas es de 10 kilòmetres amb una dura pujada fins al Puig Lleó, després ja ve baixada i planejant (es un dir) pel costat la tanca del Rioleon Safari i baixada final per la serra Pedregosa, Puig Claper i Roca Aguilera, podeu veure el perfil;
Tot s'ha de dit i agraí al Grup Muntanyenc La Lira Vendrellenca per el marcatge del recorregut, es impossible perdes.
Sembla mentira però las fotos son del mateix dia 1 de maig a les 19:30 aprox. i no era la fi del mon...
Doncs ara es quan ve el regal de la natura....després de mes o menys 50 minuts de esforç i pensant tota la estona "Caurà una de bona", al final el cel deixa caure quatre gotes i es converteix amb això;
El segon cas es de 10 kilòmetres amb una dura pujada fins al Puig Lleó, després ja ve baixada i planejant (es un dir) pel costat la tanca del Rioleon Safari i baixada final per la serra Pedregosa, Puig Claper i Roca Aguilera, podeu veure el perfil;
Tot s'ha de dit i agraí al Grup Muntanyenc La Lira Vendrellenca per el marcatge del recorregut, es impossible perdes.
Sembla mentira però las fotos son del mateix dia 1 de maig a les 19:30 aprox. i no era la fi del mon...
dimecres, 29 d’abril del 2009
Imatges
A vegades no tens ganes de escriure res ....així dons una imatge val per mil paraules...per tant........
Son imatges de una sortida per Andorra, refugi d'Angonella (alt. 2240m);
Son imatges de una sortida per Andorra, refugi d'Angonella (alt. 2240m);
dimarts, 28 d’abril del 2009
Cursa del Diable
Dimarts 9,30....be una mica mes, que la meva puntualitat va com sempre, la vaig predra de petit o algo aixi. Hem quedat per fer un entreno per el recorregut de la Cursa del Diable.
Hi havia en Francisco, Ramon, Periquet i el guia en Carles...un plaer això de coneix bona gent.
Sortim de les piscines i al poquet ja comença la cosa a enfilar, i acabàs entenem per que es diu la cursa del Diable, casi li podrien dir la cursa dels dimonis....començàs a fer-te creient (pregant) o et passàs al altre costat, al del Diable (caganta amb tot lo diví), son uns 3,5 km cap amunt sense donar casi respiro, després una baixadeta collonuda, corriol guapo...per recupera una mica...jo a partir d'aquí m'he perdut una mica del meravellós paisatge que es veia, com diu la cançó del Elton John "must be the clouds in my eyes" o potser la sang que no anava al cap i es quedava a les cames.
Al final crec que s'ha fet 1:21 minuts amb 12km +/-, es que el gps estava com jo,.
Ha estat un bon entreno i descoberta d'un bon recorregut...així ja sabre lo que amb ve a sobre quan faci la cursa.
Per cert també s'ha de dir, quina bona gent sou, es nota que la penya que ens agradar córrer tenim bon feeling entre nosaltres. Moltes gracies a tots i especialment amb Carles que ens vam coneixia de refilo a la marxa de Molins de Rei - Montserrat. Això i la satisfacció de fer un entrenament bo t'ompla el anima i et donar forces per continua millorant.
Hi havia en Francisco, Ramon, Periquet i el guia en Carles...un plaer això de coneix bona gent.
Sortim de les piscines i al poquet ja comença la cosa a enfilar, i acabàs entenem per que es diu la cursa del Diable, casi li podrien dir la cursa dels dimonis....començàs a fer-te creient (pregant) o et passàs al altre costat, al del Diable (caganta amb tot lo diví), son uns 3,5 km cap amunt sense donar casi respiro, després una baixadeta collonuda, corriol guapo...per recupera una mica...jo a partir d'aquí m'he perdut una mica del meravellós paisatge que es veia, com diu la cançó del Elton John "must be the clouds in my eyes" o potser la sang que no anava al cap i es quedava a les cames.
Al final crec que s'ha fet 1:21 minuts amb 12km +/-, es que el gps estava com jo,.
Ha estat un bon entreno i descoberta d'un bon recorregut...així ja sabre lo que amb ve a sobre quan faci la cursa.
Per cert també s'ha de dir, quina bona gent sou, es nota que la penya que ens agradar córrer tenim bon feeling entre nosaltres. Moltes gracies a tots i especialment amb Carles que ens vam coneixia de refilo a la marxa de Molins de Rei - Montserrat. Això i la satisfacció de fer un entrenament bo t'ompla el anima i et donar forces per continua millorant.
Repeteixo moltes gracies companys.
diumenge, 12 d’abril del 2009
Entreno pel Cavalls del Vent
Vaig a parlar de una de les coses mes complicades de totes amb el mon de les curses de muntanya i/o ultratrails, els entrenaments.
Simplement no vull entra amb discussió de si un o el altre es millor...nomes posaré el que intentaré seguir per poder fer el Cavalls del Vent a mitjans de Juny.
Potser això i el tema del material son les dues coses mes personals de totes amb aquest mon i cada un tenim les nostres experiències i opinions, el següent entrenament penso que m'anirà bé per les meves condicions, estat de forma, edat pes etc...i experiència professional que he tingut a algun gimnàs que he treballat.
Partin de la base que el meu estat de forma actual es mes o menys pel 70% del possible, estic amb uns 80 kilos que pels meus 1,81 metres es potser una mica massa (tindria de baixar aprop de 4 kilos) faré mes o menys això;
Aprox tinc 8 setmanes, he perdut un parell per culpa del esquinç que en faig fer a la Travessa Molins-Montserrat...
al final faré com sempre un popurri de algun entreno tipus de muntanya (veure reviste O2 ultim numero), una mica de pliometria i propiocepcio i poca cosa mes....entre mig la cursa de l'Alba, cursa del Diable i alguna martxa mes llarga.
Se que si amb poso un entreno formal i intento seguirlo per alguna rao al final no ho faré, amb coneix...
Aixi i tot aniré explicant alguna anècdota curiosa i/o divertida.
Simplement no vull entra amb discussió de si un o el altre es millor...nomes posaré el que intentaré seguir per poder fer el Cavalls del Vent a mitjans de Juny.
Potser això i el tema del material son les dues coses mes personals de totes amb aquest mon i cada un tenim les nostres experiències i opinions, el següent entrenament penso que m'anirà bé per les meves condicions, estat de forma, edat pes etc...i experiència professional que he tingut a algun gimnàs que he treballat.
Partin de la base que el meu estat de forma actual es mes o menys pel 70% del possible, estic amb uns 80 kilos que pels meus 1,81 metres es potser una mica massa (tindria de baixar aprop de 4 kilos) faré mes o menys això;
Aprox tinc 8 setmanes, he perdut un parell per culpa del esquinç que en faig fer a la Travessa Molins-Montserrat...
al final faré com sempre un popurri de algun entreno tipus de muntanya (veure reviste O2 ultim numero), una mica de pliometria i propiocepcio i poca cosa mes....entre mig la cursa de l'Alba, cursa del Diable i alguna martxa mes llarga.
Se que si amb poso un entreno formal i intento seguirlo per alguna rao al final no ho faré, amb coneix...
Aixi i tot aniré explicant alguna anècdota curiosa i/o divertida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)