Segur que saps de lo que et parlo...
Diumenge, 17 hores de la tarde, la família mixt adormida al sofà i sort-ho a entrenar, ja no plou fins i tot a sortit una mica el sol....
....agafo les malles, mitjons, bambes, samarreta....Ops!! amb deixo el Garmin i el buff...
Primers metres davant de casa per asfalt i de seguida el camí de terra que tant desitjo...entro al meu mon, al mon del silenci, de sensacions, d'olors, de colors....
....silenci per que no escoltes cotxes, bé menys quan passa algun cab...amb tot terreny, moto o similar ( amb carinyu)...nomes sento els ocells, el sorolls del bosc, la meva respiració per l'esforç i les meves passes.
Sensacions per la pau que sens al estar tu sol amb la natura.....desconectat del mon real...La sensació de satisfacció quan has arribat dalt de aquella dura pujada, si si aquella que sempre caminàs una mica.
Olors...ja estem a primavera i ja sens les seves olors, l'olor de la herba motllada després de la pluja, l'olor a terra humida.
Color... de la verdor del camp, començar a creixa el blat de moro, les flors....i tornem a la realitat per un moment.....papers, ampolles de aigua buides, mes brutícia per allà.....UFFFF sort que passa de seguida i tornem al meu mon.
Nomes tens pensaments sobre el teu entrenament; avui una mica mes, tranquil suau, així molt bé, aquí pocs donar una mica mes, tranquil, vinga que ja arribàs dalt i sense parar de córrer, ara ve la baixada, compte arrels, pedres....Hey aquesta no estava ahir, uff!! quin ensurt...
Al final dona igual si avui he fet 8, 10, 15 kilòmetres, si he anat ràpid o lent, si es fructífer el entrenament o es un xurro com els de l'esmorza d'avui....dona igual he pogut estar 50 minuts al meu mon........
Diumenge, 17 hores de la tarde, la família mixt adormida al sofà i sort-ho a entrenar, ja no plou fins i tot a sortit una mica el sol....
....agafo les malles, mitjons, bambes, samarreta....Ops!! amb deixo el Garmin i el buff...
Primers metres davant de casa per asfalt i de seguida el camí de terra que tant desitjo...entro al meu mon, al mon del silenci, de sensacions, d'olors, de colors....
....silenci per que no escoltes cotxes, bé menys quan passa algun cab...amb tot terreny, moto o similar ( amb carinyu)...nomes sento els ocells, el sorolls del bosc, la meva respiració per l'esforç i les meves passes.
Sensacions per la pau que sens al estar tu sol amb la natura.....desconectat del mon real...La sensació de satisfacció quan has arribat dalt de aquella dura pujada, si si aquella que sempre caminàs una mica.
Olors...ja estem a primavera i ja sens les seves olors, l'olor de la herba motllada després de la pluja, l'olor a terra humida.
Color... de la verdor del camp, començar a creixa el blat de moro, les flors....i tornem a la realitat per un moment.....papers, ampolles de aigua buides, mes brutícia per allà.....UFFFF sort que passa de seguida i tornem al meu mon.
Nomes tens pensaments sobre el teu entrenament; avui una mica mes, tranquil suau, així molt bé, aquí pocs donar una mica mes, tranquil, vinga que ja arribàs dalt i sense parar de córrer, ara ve la baixada, compte arrels, pedres....Hey aquesta no estava ahir, uff!! quin ensurt...
Al final dona igual si avui he fet 8, 10, 15 kilòmetres, si he anat ràpid o lent, si es fructífer el entrenament o es un xurro com els de l'esmorza d'avui....dona igual he pogut estar 50 minuts al meu mon........
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada