OPEN HORIZONS

Después de tres meses parado sin hacer casi nada de deporte, de sumergirse mi mente en el lado oscuro…quiero, me obligo a intentar ver el blanco otra vez en mi vida.

A primeros de octubre vuelvo a dar clases de Spinning, algo que tenia dejado por completo exceptuando alguna suplencia, en un nuevo centro deportivo que se ha inaugurado en Rubí, cosas de la vida…años y años dando clases y nunca había dado en mi ciudad…siempre se es profeta fuera antes que en casa…por supuesto tod@s estáis invitados a participar en mis clases.

Por cierto el centro es el DUERT SPORTS RUBI, pedazo de gym….



Es aquello de entreno y encima me pagan….que no esta mal.

Salud

XII TRAVESSA A MONTSERRAT

Es massa d'hora...aixo es lo que penso...però "sarna con gusto no pica"....ja ja.

Desprès d'una sobredosis de............................................................. cafeïna

Que penseu eh!!!...el meu cos no respon...pot ser no ha respòs mai hi aixo donaria moltes respostes a moltes preguntes...

Agafo les coses per la cursa, que si aquesta samarreta no, millor la vermella o potser la verda i mitjons quins...uff no se..l'únic que tinc clar son les sabatilles que portaré...podria anar en pilotes nomes portant les sabatilles  ja hi ha prou per corra i fins i tot potser en donant un premi...o algú de l'organització en fot un pedrego al cap...millor doncs amb roba...no sigui que tingui de cordar les sabatilles i aprofite algú  de darrera "y Pim Pam Pum toma lacasitos"...i explica-ho a la dona, al nen..uff i a la mare, pobre  deixa deixa....millor amb roba.

En Paco i jo anem per segon any a fer la Travessa de Montserrat organitzada per la bona gent del UESMAP.... 

Clar tant matina arribem d'hora, per una vegada...objectiu clar baixa temps de l'any passat.

...7,6,4,3,2,1...hi agafem el camí d'arrel, penso que tiro fort m'he deixat al Paco enrere, però al 10 minuts m'agafa...anem junts, les escales cap abaix al Monestir...sembla mentira 5 minuts per sobre de l'any passat, "algo falla nen"...pujada d'aquelles que si ho saps fot molt de mal...segon control i continuen perdent temps...Sant Jeroni...això cada cop va pitjor 10 minuts perduts...bé ara toca baixa una estona potser aquí li hi fotem Paco.

Sense anins de criticar...senyors / senyores de l'organització  qui ha tingut l'idea de mollar tota la muntanya de Montserrat...baixa si que baixo si...mes d'un cop de cul...i de sobte una branca o una espassa no se...jo relliscant cap abaix i allò que apunta cap un gluti...Ostres en veig allà trucant al bombers amb un pal clavat al cul...sort en l'ultim moment vaig un cop de maluc, rollo lambada, hi nomes en rasca una mica a la cama...

                                         Si que pica si la sarna con gusto...........

Continuen...cim Montgrós...

Ja esta fet això cap abaix a mort, un parell de pujades mes hi a tot tren...fins aquí havien perdut temps respecte l'any passat...ara es la nostre, estrenyen les dents...hi comencen a recuperar temps...passo per on l'any passat en baix deixar una ungle baixant amb la Sandra, un abraçada i un peto des de aquí,  penso que segur que encara esta per aquí l'ungla......tenim a tocar a la tercera dona...fot-li Paco...l'avancen...aixo ja esta...sprint final i 12 minuts menys que l'any passat que per la nostre edat no esta malament.

Resum...

Molt bona feina de la gent de  UESMAP, de tot cor, una Travessa bonica, bon ambient, molt bé marcada, que ja li agradaria a mes d'una cursa de les grans, bons avituallaments hi sobre tot molt bon rollo...a aquest any super samarreta i un pot de colònia que fa molt bona olor, per cert es d'home no??

Ja se per que es el coll de Miracle, es un miracle sortir sense d'allà....

re mes a dir potser com diu un tatuatge d'en Josef Ajram:

I don't know where the limit is but I know where it is not.

RIUDOMS LA MOLA RIUDOMS

Hi ha coses que no es poden conjugar...

1. Beure moltes moltes (no esta repetit per error) cerveses el dia d'abans.
2. Dormir poc.

Si sumes aixo a la Marxa que van fer diumenge passat de 53 km el resultat es; patiment.

En Paco i jo van fer aquesta marxa...que puc dir;

53 km, molta gent, ja començar la caloreta, molt d'asfalt, pèrdua de les bones a Mont-Roig del Camp per mal senyalitzat, aprox 20 minuts donant voltes com dos "tontitos"...

Però aixo si amb llocs molt macos;

                                                                  la Mola

                                                              Colldejou

 

vista de l'ermita de la Mare de Deu de la Roca

                                                  

                                                           Aquesta no se on es
                                                              
Últims 15 km planers i asfalt....massa pel mes gust. Al final bon entreno amb una experiència neguitosa de pèrdua, que malament es passa. 

Vaig poder saludar en Fuentes a la sortida, una abraçada nen des de aquí.

                                                        Don Quijote i els Molins de vent

                                                              mirant lo recorregut

Salut i Muntanya

CAMINADA VALL DE LORD

                                                             Material Preparat

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida !Ay Dios!

Tot s'ha de dit gràcies a un company de feina se que el dissabte dia 3 hi ha un caminada a prop d'on estic passant les vacances de Setmana Santa, que ja puc dir que ni setmana, nomes van ser 5 dies, ni molt menys santa...total que decideixo deixar el retirament que estem fem a una casa rural, lo mes important sense tele, sense cotxes, sense gent...i m'apunto a la caminada.

                                                                    Tríptic

Son 16km amb mes o menys 900 metres de desnivell amb una alçada màxima de 1450 metres, que en total no esta malament i mes després de la Marxa de la Selva del Camp. Arribo a les 7:45 i en teoria la sortida es a les 8, i una M... ja hi gent que ha sortit caminant...jo puntual surto trotant, als 2 km ja comença lo maco d'això una pujada que ja posar a la gent a bufar i en fila d'indi, mes d'un ja li sobra roba, jo començo a caminar, començo a avançar gent...segons el perfil son 8 km de pujada i la resta de baixada, guardo forces, amunt en diuen que arribo el 3...Va hombre li dic jo.

Hi ha un nano, 17 anys, hi en diu que si, que ell es el segon...anem tots junt cap avall...Hostia con tira...li dic nen marxa...els meus peus no estan recuperats del 67 km...de cop i volta en passa un altre...ara aixo ja comença a ser normal...però quan quedant 5 km en trobo un que en teoria era el primer quan jo estava a dalt, va caminant...i el passo.

                                                                       Perfil

...fem un tros realment espectacular a la vora del riu de Valls, passant el Gorg de l'Olla i creuant el riu un parell de cops...tros final de corriol i pista per sortí  de nou  al poble...per sorpresa meva i de la familia que encara algú no s'ho creu arribo el tercer....com es nota que els bons no estaven i los que estaven ...doncs aixo per arribar jo el tercer....

...crec que al final van participar 1450 persones i crec que com a molt corren ho fan fer 50 ...todo dicho...

Ah felicitats a l'organització un 10, que hi han marxes, caminades he inclús curses que no estan tant be marcades i organitzades com aquesta.

MARXA DE LA SELVA DEL CAMP O DE LO PUTO VENT

Molt de vent, esforç, sol, dolor, suor, satisfacció, amistat….

Aixi podria resumir l’ultima marxa….la Marxa de la Selva del Camp, muntanyes de Prades.

Tot començar fa uns mesos, que es mes o menys quan t’has d’apuntar, clar després si estat lesionat, o et surt cap compromís doncs te en fots. En Paco i jo van decidir fer acte de presencia a aquesta Marxa, per ell la primera, potser aixo es lo que en tenia mes acollonit, si que es veritat que per un mateix ja sempre porta aquella por de no se si en trobaré bé, si serà el meu dia, si tindre cap mena de problema, ja sabeu de que parlo.

Després de unes quantes setmanes de bons entrenaments per tot arreu, asfalt, muntanya, i varies distancies (llargues, curtes, mitjanes) i sobre tot sense cap  mena de lesió. Estava segur que al menys la podrien acabar amb condicions físiques correctes….

...Dissabte les mes meves pots anaven en augment, en Paco s’havia queixat d’un bessó de la cama, no del seu germà bessó, que no en te …arriben al poble, de seguida ja ens trobem un bon grapat de correctas…quins tarats estem fets, trobo al Paco i anem agafar el meu pitrall..ja amb tot preparat per la sortida foto de rigor amb tota la colla

                                                               Foto d'en Jordi Ballesta

Parlo amb en Pau, que li acompanya en Escurço negre i en Jose…que aniran tranquils i corra mes cap al final de la marxa…dit i fet per evitar surtin tots junts,  per evitar sortir a mort, cosa que en Paco m’havia fet prometre que no faríem.

Quin nivell…aquí tothom diu que jo estic cascat que jo vinc nomes a caminar, que la marató del Congost, etc etc…

                                                         Dieta pre TDS del Pau, hidratació de la bona

                                                

K…b…r…o…n…s  al km 5 ja comencem a trotar….aquí ningú arronsar…tos volem anar els primers del nostre grupet….algú que diu que ha passat mala nit ja s'en va...van passant el kms i a les baixades trotant...algú pla també. La pujada al refugi de Cogullons...que quasi s'en cauen el similars a la pujada per que el Paco, que la resta anaven patim per ell, va fotre un "atxazo"...

...baixam cap a Prades en Pau no se que diu de la setmana Santa i les penitencies...i escolta dit i fet, deixa una bamba al fang i amb  el mitjó  al peu nomes el fica  a una bardissa mes gran que ell....quin home...i quin mal...

Prades podríem dir lo mateix que ha Ponts (Lleida) parada i fonda...entrepà de botifarra, cocacola, alguns continuem amb la dieta pre TDS (beer i cigaló)..continuem amb ànims renovats. aquí es quedem dos companys snif snif...

Control de la Mussana i ja nomes 12km i aixo esta fet, aquí ja decideixo fotre l'ultim cop i marxo sol, en Pau es queda, passo a la Gemma i en Paco en diu que ara si sembla que va tocat....i una merda en 10 minuts el sento darrera meu a tota llet...serà cabrón...passen l'ultim control l'Albiol...cap els ultims 4 km un tros de ciment molt mal parit de baixada i torno a marxo sol, en Paco torna a dir-me que va petat...y al 5 minuts un altre cop el sento darrera meu...aixo ja pasa de castaño oscuro...

Arribem al Poliesportiu, saludem als campions que han arribat abans que nosaltres, i marxem.

Res un bon entreno que per algua cosa servira segur...apart de per tenir una ampolla al dit petit, que en Paco esta millor de lo que diu, i mes d'un farem servir aixo de....tira tira que jo espero al Paco.

                                                                 ES BUSCA

                                                                  10.000$

                                                                   PACO

CSO LA FABRI-K AIXO NO VA DE CURSES

Info Facebook

Mes info aquí i aquí

III Marxa del Montserratí

Si conjuguen bona companyia, un dia amb sol, una  bona marxa...bones sensacions de carrera i amb millor temps del esperat...estic parlant de la  III Marxa del Montserratí de ahir.

Vaig anar a fer-la, distancia 20km. Tot s'ha de dir molt divertida amb una mica de tot, pista, corriols tècnics, asfalt... bon ambient i molt bé marcada...

A la sortida ens trobem uns quants correcats (no dic noms que segur en deixo algú), sortim junts en Isma i jo...per cert després fen la ST pos cursa amb diu que anava massa fort a la sortida...això s'avisa rei, que per mi també era massa fort....total que ens separem....ja et demanaré el pis, el cotxe i la pensió Isma....xino xano anar fen arribo a la mitat de la cursa, amb trobo bastant bé i apreto de valent....en un no res en diuen que 4 km i de baixada tots....a muerte!!! 

                                                                Millor temps del esperat

Doncs res mes a dir no mes que gracies a tots i felicitats a en Jaume i al Koala's team

Salut.

TRAIL BLANC 2010 AX LES THERMES

,,,podria dir que es durilla....doncs si ho es.

...podria dir que es va fer un tap de collons al primer corriol....doncs si.

...podria dir que hi havia neu però també molt de fang...doncs si

...podria dir que el francesos no demanant pas per avançar-te...doncs si

...podria dir que després de compartí 2 o 3 km amb algú en diu no se que amb francès i li dic;

"se ne pas parler français" i li queda una cara...

...podria dir que l'organització deia 1100 metros de desnivell i el meu gps posa 1600.

...podria dir que hi havia una baixada de nassos amb molta neu....i lliscant cap abaix per que no es podia corra...

...podria dir que els 2 últims quilometres  anava amb una "pajara" de collons....doncs si.

i no parlo de "pajara" de dona de dolentes intencions o costums... que expliqui el clave la meva cara a la meta...

Ara relato del dia d'abans...

Sortim dissabte de casa meva en guido, Paco, en ropits i anem cap a Ax, que es espera jordipapiol, la seva dona i en ardillita, tots de correcats a un camping on tenien reservat un bungalow...arribem massa d'hora o potser massa tard...a les 12 del migdia però ja sent sap això estem a França...

Donem una volta pel poble, i anem a dinar tots junts al bungalow d'en jordi....per fluixejar lo que menjar el guido...mig kilo de macarrons amb escopinyes, tonyina i no se que mes per ell sol...i de postre un troç de truita de patates....ens anem al nostre bungalow i deixen totes les nostres coses i marxen a recollir dorsals fem una passejada pel costat del riu...recollim dorsals i regals...bé regal millor dit.

Jordi i la seva dona van a provar les termes del poble....d'aquí el non, que pensàveu??

Nosaltres anem a prendre unes birres...bé ho deixo aquí...també s'hi apuntant en sioux i en clave...passar el temps i decidint anar de tornada al camping que se esta fen de nit...

Sopen pasta clar...i a dormir d'horeta.

podria dir que he gaudit com mai corren  a la neu...doncs si...era la meva desvirgada....

podria dir que van anar al "repas" de després de la cursa....doncs si.

podria dir que he gaudit de bona companya....doncs si.

podria dir que van agafar caravana al puto túnel del Cadí....doncs si.

Res un bon cap de setmana amb molt bona companyia, coneixen correcats nous.

Salutacions a en guido, ropits, jordipapiol, ardillita, clave, sioux, la dona del jordil, en Paco...

I sobre tot gracies Jordi per trobar el camping i per les polaines.

Fotos fetes pel Jordi

Nadal

25 de Desembre..........Nadal

Pujada a la Mola per Nadal

                                                                         Foto de Internet                                                                                      

 

Es fa cada any sortint des de Can Robert fins al cim de la Mola...ves per on que decideixo anar aquest any, la primera vegada, després de anar-me a dormit a les 2,30 la nit de Nadal en llevo a las 7...

En trobo un grapat de coneguts de corredors.cat; En Guido, Sergi78, Pau, L'Avi Mena, L'Abuelo, en Pau etc...algú del meu poble també.

Començo tranquil la veritat no he escalfat massa...primer tros per pista i des de Can Pobla agafent el camí del Monjos això ja trempa cap amunt...al final arribo dalt amb 35 minuts....ufff quin temps mes dolent...a dalt en trobo amb la sorpresa del dia, potser el premi per haver matinat

                                                                                                                             

Foto d'en Ropits

 

Si es Mallorca des de la Mola, diuen que es molt complicat trobar el dia que es veu...doncs mira van tenir sort.

Un matí de Nadal diferent, amb cursa inclosa, trobada de coneguts i un espectacle visual....que mes li podia demanar al Papa Noel...

Aprofito per felicitar-vos les festes i bon any nou.

Marxa de la Roca (Marató de TV3)

Un mati fred de nassos, en Paco i jo anem cap a la Roca del Vallés amb el patiment de no saber si plourà o no...com era de esperar l'impermeable  els en deixat  a l'armari de casa...quin parell. Arribem a la Roca del Vallés i ens hi fotent un cafè amb llet, a tot això anem a fer una marxa de 12,5 km per muntanya que es part de la marató de TV3, hi serem una mica solidaris i tot. Fem inscripció amb temps de sobre, estrany amb mi per cert. Fins i tot tenim temps de escalfar uns 20 minuts. Tots preparats a la sortida, corredors (per cert bastants) i caminadors...i pum (petardazo) per si algú veí estava encara dormint, pobres. Sortim per sorpresa meva al principi de tot seguint a un cotxe de la policia....per una vegada van davant ells i no darrera meu.

Anem massa ràpid i veig que el Paco començar a patir, afluixen una mica el ritme...i continuem.

                                                                             En Paco i Jo

Arriba el km 7  començo a tirar, deixo al Paco, començo a passar gent i veig que ja hi arribem, aquest 5 últims km s'han passat volant..arribo a meta amb una hora i 5 minuts.

Al final coca i xocolata desfeta. En fet un bon entreno.

Maratón Pirata de Montserrat

Voy a comenzar haciendo una pequeña referencia al titulo de esta entrada, en un principio el organizador de la maratón la denomino pirata debido al ser una carrera sin permiso institucional, sin patrocinadores, quizá sin corredores (se ha demostrado que este ultimo punto si alguien dudo, se equivoco, al final 40 valientes o mejor dicho sonados/as de la montaña se dieron cita).

La foto es de Pau de corredors.cat

Haciendo un símil culinario...si añadimos un mucho de muchas ganas, mucha ilusión, una pizca de voluntad por parte de todos de pasárnoslo bien, un marcaje del recorrido insuperable, unos avituallamientos excepcionales con voluntarias dispuestas a ayudar, por los que yo pase solo había chicas bien guapas, un recorrido bucólico, quizá este ultimo punto habría que destacar que mi montaña preferida es MONTSERRAT...esta a 20 minutos de mi casa y puedo encontrar lo que me gusta; zonas técnicas, pistas, subidas infernales etc..retomando el tema, sale un plato para servir en la mesa que ni el mismísimo Carlos Arguiñado o Ferran Adria...de 15 estrellas Michelín.

Mi carrera...

Me decidí por hacer la corta, alrededor de 23 km con 2100 de desnivel, eso decía el GPS. A las 8 tomábamos la salida 8 piratas, entre los piratas 2 mujeres. Por una vez  la cuentas salieron bien, si no entrenas  Carlos sufrirás y sufrí mucho, mi anarquismo en el entreno... que cuando puedo no entreno y cuando quiero tampoco, me paso factura en la primera subida a Sant Jeroni, como dice la canción "la primera en la frente". Una vez arriba vino para mi lo más excitante la bajada por la canal de Sabn Jeroni, cuantas veces la hemos subido todos?, pues es alucinante bajarla... vamos en dos palabras IM PRESIONANTE. Después de un merecido avituallamiento en Santa Cecilia, gracias Montse, retomamos el camino, toma como en la canción "la segunda en el pecho," duro trayecto hasta Can Massana donde esperaba otro espectacular avituallamiento. A partir de ahí a apretar, que no pude mucho. Cabe destacar que hacía el kilómetro 19, tenía poca sangre por mi ya dañado cerebro...y vi una cinta que marcaba sendero de la derecha, pero mi miope vista  y mi cerebro sin sangre (toda estaba en mis piernas) me decía si hay uno a la izquierda mejor, y tal vez por algún motivo político o idealista no tire hacía la derecha...pero tampoco hacía la izquierda...y me fui para el centro...por cierto había un zarzal guapo guapo, vaya de campeonato fijo...me hice polvo brazo y pierna izquierda.

Pero con llegar a meta no había acabado esta Maratón Pirata de Montserrat, después de una buena charla con cervezas y ver llegando a los maratonianos, nos fuimos a rellenar nuestras barrigas con buena carne a la brasa, y para final de fiesta diploma de asistencia y camiseta técnica.

En resumen y siendo sincero...le llamaste pirata CarlesMartorell(el organizador de la misma) a tu carrera, si si por que es tuya, pero de Pirata tiene poco, un 10 en todo...mejorando a muchas carreras "oficiales".

Solo me cabe decir y guardar en la memoria que yo estuve allí.

Gracias a todos y en especial a CarlesMartorell y Pedro.

PD

La canción es Cruz de Navajas de Mecano.

FELICIDADES

Todavía no he comido, llevo varios días que como mal y duermo peor, y este puto constipado no me quiere dejar....
Una hoja en blanco, una cerveza en la mesa y un cigarro quemandose....y no se de que queria escribir...esta mañana en el bar mientras tomaba un cortado le he dicho a alguien, ahora no recuerdo a quien;

- llevo unos días que la mierda me llega hasta los tobillos.

El o ella me ha contestado:

- que suerte a mi me llega hasta el cuello...

-le he dicho SUERTE!!!! que me he caído de cabeza al pozo de la mierda.

Bueno por donde iba...hace días que no entreno, me falta tiempo, me duele la cabeza y cuando tengo tiempo no me apetece...vamos bien.

Suerte que un poquito de felicidad entre la oscuridad siempre la encontramos y hoy... tu sonrisa, tus ojitos azules, tu inocencia infantil, donde la hemos dejado los mayores, tus nervios me han despertado y me hace volver a ver un mundo de colores...quizá los mundos de yupi...pero es es mi  trocito de cielo en la tierra...estar junto a ti.

Felicidades Pau 5 años ya....

Montserrat Nord mes fotos

Aquí teniu mes fotos del diumenge.


Fotos 2


Salut i muntanya.

Montserrat Nord

Cursa que he corregut dos vegades...però aquest any decideixo no corre per aquesta meravellosa muntanya , pel problema al bessó, això si he decidit anar a fer fotos i saludar alguns correcats.

En tingut un protagonista no esperat "lo vent"...collons con bufava, fins i tot donava por.

Saludo a uns quants coneguts i amb preparo per la meva missió, fer fotos....

Diumenge que passara a la historia de Montserrat....he rallat el terra segur amb les dents de l'enveja...
Aixo si senyors i senyores "chincha rabiña" que mestres anau pujant cap al cim, Sant Jeroni, la Montse, l' Ana i un servidor es fotien un entrepà de pernil entre "pecho y espalda".

He fet un grapat de fotos...

aquí teniu unes quantes.

la resta l'estic acabant de reduí per poder-les  posar a la web picassa.
I vaig tindre la sort de poder fer-me una foto amb el Deu del Olimpo Kiko Soler.